Per què vaig decidir estudiar Ciències Ambientals?
Perquè dormir més és viure menys.
Perquè el llàtig i la cera calenta en el pit ja m'avorrien.
Perquè la vida són 4 dies i a mi me’n sobren 3.
Per haver-me vist els documentals de La 2 sense adormir-me.
Perquè el Capità Planeta (que és el nostre heroi) que em va marcar la infantesa.
Perquè sóc masoquista, i m'agrada que els estudiants de la resta de carreres de ciències i ingenieria em falten al respecte.
Perquè em van les preguntes tipus test resposta multiple, restant en les incorrectes i aprovant a partir de 20.
Perquè la meva mare vol que no m'independitze en mooolt de temps. Encara que no passe més temps a casa del que és imprescindible per a reposar existències en el tupper i sàpiga que seguisc viu perquè renta la meua roba bruta.
Perquè és la unica carrera que passes tant temps en la facultat que fins i tot el gos s’enrrecorda de la teua cara per fotos.
Per a deixar el carrer i conèixer més biblioteques.
Per amor a la natura.
Perquè m’encantaria conservar el medi ambient i així i tot m'ensenyen a contaminar-lo, cremar-lo, parcelar-lo i a més, de forma legal...
Perquè si ets xica per a lligar en la facultat t'has de canviar de sexe.
Perquè vaig nàixer pobre i vull morir igual.
Perquè necessitava saber quant d’alcohol puc beure, quant de menjar dolent puc ingerir i quant de café pèssim puc suportar.
Perquè el Red bull és addictiu… I l'olor a formol o el dels permanents també...
Perquè m'agrada que quan dic que estudie ambientals la gent em pregunte...i això pà que serveix???!!! (i no saber mai que contestar) ...O es pensen que et dediques a encadenar-te a centrals nuclears amb els de Greenpeace o a plantar arbrets en els parcs.
Perquè ambientals és un Gran Hermano, una Casa de tu vida, un Aventuras en Àfrica, un circ i una convenció de frikis tot plegat.
Perquè m'agrada que tot el món pense que pot opinar sobre la meua carrera i donar-me consells, perquè com del medi ambient sabem tots!!.
Perquè em pregunten si va a ploure demà, com si tindre una assignatura de meteorologia et convertís en Paco Montes de Oca...
Perquè ja ni les equacions són sempre el mateix, sinó, que admeten suposicions filosòfiques a voluntat del profesor.
Perquè sóc masoquista i adore que després de 4 hores de laboratori, altres dues de fer un treball en grup i altres 4 de classe em diguen: si els d'ambientals esteu tot el dia a la gespa!!
Perquè una vegada vaig llegir que palmes si et passes 72 hores sense dormir i necessitava comprovar-ho.
Perquè em mola això de tindre 3 o 4 hores d'examen i que encara et falte temps.
Perquè segons els nostres professors tenim 3 setmanes de vacances i después 3 mesos de examenes.
Perquè a l'estiu és quan menys festes hi ha... així que jo a la biblioteca.
Perquè m'agrada anar a classe en una sauna a l'estiu i en un congelador a l'hivern
Perquè a cap altra cafeteria de facultat et criden pel teu nom....
Perquè va ser una revelació i em sabia greu contradir-la.
Perquè dur ulleres és de moderns i mirar diapositives durant 3 hores amb un canó desenfocat contribuïx a això.
Perquè volia quadrimestrals que semblen anuals.
Perquè volia pràctiques a tota hora, tots els dies de la setmana i si poden ser lluny millor
Perquè d'alguna cosa s’hem de morir, i com no fume...
Perquè m'agrada tindre horaris infernals de 9 a 9 , tindre una hora escassa per a dinar entre les 12 i les 16 que vària segons el dia i no saber ni en quin dia visc, però a pesar d'això em queixe de vici.
Perquè els divendres no tinc classe, sols pràctiques o excursions.
Perquè no es pot viure sense saber distingir un poliquet d’un miriàpode, que les llavors dels oms són inflamables, de quins marbres es fan les làpides, com és el llac més alt del món, com funciona un reactor, com fer un estudi de població d’Apodemussylvaticus...
Perquè després d'uns anys seré tècnic mediambiental, biòleg, empresari, enginyer químic, informàtic, cartógraf, economista i geòleg, encara que en el paperet tansols posarà Llicenciat en Ciències Ambientals...
Dubte molt que puga escriure amb constància en aquest bloc, i dubte sobretot de que allò que escriga siga interessant (tot es vorà), però en cas de començar a escriure, la data no podia ser una altra que Novembre. Novembre és mes d’escriure moltes coses, coses que encara que de vegades ho semblen, mai no són banals... Però no puc, seran els nervis de que algú puga llegir de casualitat aquestes línies o simplement una manca d’idees que m’acompanya de tant en tant... Siga com siga, Novembre mereix mots més interessants, i per això he decidit obrir el bloc amb les lletres d’algunes cançons, acords i paraules que tantes vegades m’han acompanyat i ens han acompanyat, cançons que poden ser una veritable banda sonora de qualsevol novembre, cançons que almenys per a mi són genials. Una de les que recomane és aquesta que hi ha baix, bé, realment qualsevol cançó d'Antònia Font.