El passat dimarts 28 de Novembre vaig poder assitir (junt amb uns altres companys de facultat), després d’una matinada inhumana, al
CONAMA (congrés nacional de Medi Ambient) que se celebra a Madrid cada 2 anys i que enguany compleix l’edició número 8. El
CONAMA és un lloc de trobada d’empreses, institucions, ong’s, partits polítics, associacions etc. Que treballen o tenen alguna relació amb el medi ambient (que no vol dir que els preocupe el medi ambient) i on es fan nombroses conferències de temàtica ambiental.
Després d’eixir a les 5 del matí del Cap i Casal, arribàrem a Madrid a les 10 del matí, a bona hora per assistir a la primera taula redona del dia, “Los jóvenes ante el reto de la sostenibilidad”. D’entre els quatre ponents va haver una que em va fascinar especialment, Diana Ponce de León, membre de la junta directiva de
Geòlegs del Món, que va explicar la seua tasca en Llatinoamèrica en prevenció de desastres naturals i gestió dels recursos naturals de les comunitats. A més, dins la mateixa taula redona vaig poder assitir a més d’una discussió com a mínim curiosa i en molts casos prou demagògica entre alguns ponents, concretament entre Leopoldo Reaño, secretari de medi ambient de
Nuevas Generaciones, el valencià
Herick Campos, de les
juventudes socialistas i per sorpresa i des del públic Sergio Ramos, un dels secretaris de
Nuevas generaciones. Entre acusacions sobre corrupció urbanística d’uns i altres va acabar el matí.
La conferència de la vesprada va estar molt més entretinguda ja que anava sobre el paper de la universitat dins la sostenibilitat, i van ser especialment interessants les crítiques d’alguns professors de diferents universitats, en especial
Jordi Bruno (de la
UPC) que en la seua intervenció en la que va deixar molt clar que segons el seu punt de vista, la universitat actual és molt retrògrada en molts aspectes. Si us interessa alguna de les conferències o taula redona podeu entrar ací podeu entrar
ací.
Al marge d’aquestes dues conferències vaig poder visitar gran quantitat d’estants de les associacions, empreses etc. que participaven al congrés, de les quals vaig arreplegar nombrosa documentació (llibres i DVD’s inclosos). Podria escriure i reflexionar sobre moltes de les coses que allí vaig poder vore, com per exemple la curiosa representació valenciana al congrés, que es va limitar a poc més que un estant de la
Xarxa de municipis cap a la Sostenibilitat de la
diputació de valència i on participen les reciclats
d’Unió Valenciana que es van integrar en el
PP- Valeri eustaquio (amb aquest vam poder parlar en persona), Julio Chanzá, Fernando Giner- però que no han deixat el terrorisme cultural, també conegut com a blaverisme... que un pot reflexionar i dir: "com facen el mateix amb el medi ambient que amb la llengua que parlem els valencians la portem clara..."
Anècdotes a banda, crec que paga la pena fer una reflexió sobre quin és el tipus d’empresa privada que hi havia als estants, i és que, al marge de les institucions públiques, associacions ecologistes etc. Les empreses privades allí presents eren per posar un exemple, Acciona, Movistar, adif, renfe, ferrovial, endesa, Red electrica etc., mentre que no hi havia cap empresa mitjana o xicoteta que no es dediqués a la construcció, energia, telecomunicacions etc.
Potser es poden traure deferents conclusions a aquest fet. No negaré que és molt important que les grans empreses dels grans sectors estiguen implicades en la conservació del medi ambient i la sostenibilitat, però realment, aquestes empreses ho estan?. Allò verd ven, i ara de sobte les grans multinacionals se n’han adonat del gran mercat de l’etiqueta verda i han clavat la mà. Per posar un exemple, fins ara una de les raons per les quals les energies renovables han tingut tants entrebancs ha sigut que eren massa democràtiques i qualsevol podia tindre a sa casa les seues pròpies plaques solars o aerogeneradors a xicoteta escala, hui en dia ja tenim al nostre territori els parcs eòlics i solars més grans d’Europa (que en part és una bona noticia) que casualment són de les mateixes empreses que anys arrere ens han estat convencent de la necessitat de posar centrals tèrmiques...
No sé, cadascú que traga les seues conclusions...
Escrits
