M'agrada molt la ciutat a la que visc. València té les seues coses, sí, però malgrat tot , València és molt més que la ciutat del "quant més gran millor" (que s'ho pillen a pit fins i tot triant alcadessa)....
Des de que vaig vindre de Banyeres he tingut oportunitat de coneixer racons meravollosos d'una ciutat que ha passat a ocupar un trosset del meu cor. Parlava Emèrit (el meu professor d'Economia dels R. N) l'altre dia a classe del desarrelament que pateixen les persones quan canvien de ciutat en aquesta societat tan individualista en que vivim. Jo, per sort, vaig passar de la fascinació per tindre al davant tants quilòmetres quadrats per descobrir, a la comoditat de crear una vida que m'obria moltes possibilitats, però això sí, amb la sort de no deixar arrere res (o poc), ja que molts dels meus amics havien decidit continuar el camí també a València, vaig tindre (i tinc) la sort de tindre uns companys de facultat meravellosos, i el més important de tot, i és que sempre he tingut a Anna molt a prop, sempre.
També compta el fet d'estar a menys de 100 km de Banyeres, del Pinar del Parat etc. i aleshores, i malgrat el penós transport públic, estar a unes 2 hores de la familia (1 hora en cotxe, ves a saber quantes en bus...)
En un altre post parlaré de la València que conec i que m'enganxa...
A València he pogut comprovar el que un amic em deia ja fa un temps, i és, la quasi total subtitució dels meus cognoms pel nom del meu poble, passant a ser Carles Banyeres (o de Banyeres), per part d'alguns amics i últimament sobretot també per professors.
Banyeres, com València, també té les seues coses (diferents però les té), i d'algunes d'elles també he parlat en altres ocasions.
Recorde que a l'últim concert que vaig assistir de Llach, precisament a Banyeres, va dir que en aquests temps de globalització, les arrels són més impòrtants que mai. Estic d'acord. Sabia que tenia unes fortes arrels, i en València ho he pogut comprovar.
No sóc d'aquells que no saben viure fora de casa, de fet, ara mateix necessite fer-ho, però quan he hagut d'estar més d'un mes, o en certes dates (com per exemple les festes de la reliquia del passat setembre que em vaig perdre), ho he passat molt mal.
No sé, escric tot açò perquè falta res per a que vinguen les falles, també falta poc per anar-me'n de viatge a Lille a vore uns amics (un viatge pel que estic molt il·lusionat), i altres mil coses... i jo estic ja pensant en festes. Molts ací no entenen que haja fet mil meravelles canviant classes i pràctiques per estar els 4 dies de festes al meu poble, i damunt flipen que cada cap de setmana des de ja, hi hagen entraetes. Deu ser difícil d'entendre per qui no viu aquest tipus de festes.
Des de que vaig vindre de Banyeres he tingut oportunitat de coneixer racons meravollosos d'una ciutat que ha passat a ocupar un trosset del meu cor. Parlava Emèrit (el meu professor d'Economia dels R. N) l'altre dia a classe del desarrelament que pateixen les persones quan canvien de ciutat en aquesta societat tan individualista en que vivim. Jo, per sort, vaig passar de la fascinació per tindre al davant tants quilòmetres quadrats per descobrir, a la comoditat de crear una vida que m'obria moltes possibilitats, però això sí, amb la sort de no deixar arrere res (o poc), ja que molts dels meus amics havien decidit continuar el camí també a València, vaig tindre (i tinc) la sort de tindre uns companys de facultat meravellosos, i el més important de tot, i és que sempre he tingut a Anna molt a prop, sempre.
També compta el fet d'estar a menys de 100 km de Banyeres, del Pinar del Parat etc. i aleshores, i malgrat el penós transport públic, estar a unes 2 hores de la familia (1 hora en cotxe, ves a saber quantes en bus...)
En un altre post parlaré de la València que conec i que m'enganxa...
A València he pogut comprovar el que un amic em deia ja fa un temps, i és, la quasi total subtitució dels meus cognoms pel nom del meu poble, passant a ser Carles Banyeres (o de Banyeres), per part d'alguns amics i últimament sobretot també per professors.
Banyeres, com València, també té les seues coses (diferents però les té), i d'algunes d'elles també he parlat en altres ocasions.
Recorde que a l'últim concert que vaig assistir de Llach, precisament a Banyeres, va dir que en aquests temps de globalització, les arrels són més impòrtants que mai. Estic d'acord. Sabia que tenia unes fortes arrels, i en València ho he pogut comprovar.
No sóc d'aquells que no saben viure fora de casa, de fet, ara mateix necessite fer-ho, però quan he hagut d'estar més d'un mes, o en certes dates (com per exemple les festes de la reliquia del passat setembre que em vaig perdre), ho he passat molt mal.
No sé, escric tot açò perquè falta res per a que vinguen les falles, també falta poc per anar-me'n de viatge a Lille a vore uns amics (un viatge pel que estic molt il·lusionat), i altres mil coses... i jo estic ja pensant en festes. Molts ací no entenen que haja fet mil meravelles canviant classes i pràctiques per estar els 4 dies de festes al meu poble, i damunt flipen que cada cap de setmana des de ja, hi hagen entraetes. Deu ser difícil d'entendre per qui no viu aquest tipus de festes.
Les festes, com tantes altres coses, formen part d'eixes arrels de les que parlava.
Alacant per interior, eixe és el camí des del cap i casal cap a Banyeres (com també cap a Xàtiva) i la cançó de Feliu Ventura reflexa molt bé el que vull dir:
Alacant per interior, eixe és el camí des del cap i casal cap a Banyeres (com també cap a Xàtiva) i la cançó de Feliu Ventura reflexa molt bé el que vull dir:
Escrits
1 comentaris:
Tens més raó que un sant! M'ha agradat tot el que has escrit... una coseta: no he entés mai que hi haja gent que amague les seues arrels. Tenia una companya a l'ies que sempre deia que era nascuda a Gandia. I un dia -m'ho havia cregut- vaig saber que era del poble de la meua iaia materna (Rafelcofer)... no ho he entés mai... "Lo" bonic que és poder dir que has nascut a Beneixama, El Patró, Benicolet, L'Olleria, etc. i hi ha gent que s'ho amaga...
Àngel
Publica un comentari