Hi ha dies d’eixos que arribes a casa cansat, amb 9 euros d’apunts en la motxilla fresquets directament de la reprografia i te n’adones que per posar-te a estudiar seria interessant saber un poc d’italià. Dies en els que tu, que ets un sangonera, passes de sopar, i els que el cafè ja no fa efecte, i que una senzilla cançó et dóna forces però te les lleva en el just moment que acaba de sonar, o que no sents cançons que donen forces, sinó cançons que et comprenen, dies en els que et descobreixes coses que no t’agraden i algunes que no saps si t’agraden o no, dies que escoltes coses que no vols, dubtes, i dubtar ja cansa (tot i estar-ne molt acostumat). Hi ha dies i dies...
Tot i això, hi ha dies en els que després de tot açò reps una cridada, un e-mail, una postaleta, i cansat com estàs et ve un somriure, i saps que hi ha dies,però en el fons, la vida és bonica (i a vegades complicada)
A dormir i a pillar forces, que demà comença un nou dia...
Buona notte
Més articles
Fa 3 hores
Escrits
1 comentaris:
a mi també em passa igual, sóc del tot influenciable, la música pot afonar-me si ja hi estic predisposada, o tot el contrari elevar-me a l'estat d'ànim més òptim. De fet la vida és bonica és una de les que també m'anima, entre altres...
Publica un comentari