4.28.2007

Ferrara

No sé massa de Ferrara, tansols que és una xicoteta ciutat al nord-est d'Itàlia, i que el seu patró és Sant Jordi, i tot això gràcies a la viquipèdia.
l
Ja fa un temps vaig demanar la beca Erasmus, però per desgràcia no me la van donar. Són coses que passen, vaig pensar, i és que realment tenia molt poques possibilitats perquè hi havia molta demanda i molt poca oferta.
l
Il·lusió en tenia, no vaig a dir mentides, però a València estic molt bé i des d'aleshores he anat fent-me a la idea.
l
Marxar a estudiar fora és una experiència inolvidable, o almenys això conten tots els amics que han tingut la sort de fer-ho. Així i tot, marxar no sempre és fàcil, perquè has de deixar per una temporada massa coses a València (o a Banyeres).
l
Fa uns mesos vaig anar a visitar uns amics (Macià i Rossa Anna) que estan d'Erasmus a Lille. El viatge va ser impressionant, pels llocs que vam visitar i sobretot per la companyia (Raúl, Teresa, Vane, Dora, Macià i Rosa Anna). Ho vam passar d'allò més bé, i em van donar molta enveja de poder viure on vivien i per fer tots els viatges per europa que feien normalment. Ja en contaré més anècdotes i penjaré alguna foto.
l
Ja m'havia mentalitzat i havia fet els meus plans per a l'any vinent. Divendres, mentre feia unes fotos per Banyeres per a un treballet va sonar el meu mòbil, era el coordinador erasmus, algú havia renunciat a una plaça d'erasmus i jo era el primer en la llista d'espera.
l
El curs que ve escriuré des de Ferrara... (espere que em feu la visita)
:-)

4.24.2007

25 d'abril

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, i hui precisament no és el dia més indicat, ja que per a qui no ho sàpiga, en Banyeres estem en festes.
Tot i això, en una estoneta que he trobat lliure he decidit encendre l'ordinador per escriure alguna coseta.

D'ací unes hores estem a 25 d'abril. Per als valencians (o almenys per aquells que tenim la consciència de ser-ho), aquest és un dia molt important, i no cal que en parlem del per què. Per als qui hem nascut a Banyeres ho és doblement no només perquè és l'últim dia de festa sinó que personalment crec que és el dia més emotiu de tots (alçada de nous capitans, actes en record als difunts al cementeri...).

bé, són coses...

el cas és que fa menys d'una horeta, entre cubateta i herberet, he tingut una conversa amb un amic que em deia que s'avergonyia de ser valencià, que si pogués parlaria únicament en castellà, perquè el se sentia (paraules textuals) antivalencià.
(provablement aquesta conversa -i altres coses que passen en esta vida- ha fet que necessitara un momentet de reflexió i me'n vinguera a escriure).

demà fa 300 anys, 300 anys de submissió lingüística, 300 anys de submissió política, 300 anys de tanes i tantes i tantes coses que tots coneixem, però al marge de coses com les que comentava, per mi hi ha una cosa molt més important: Els valencians portem 300 anys resistint (moltes vegades sense saber-ho), 300 anys parlant la nostra llengua, i al cap i a la fi, 300 anys lluitant per existir (i aconseguint-ho).

són dies de records, de sentiments, però no de derrota.


més lluny...

fins prompte