27-M (2/2)

M’haguera agradat no estar escrivint ara al bloc i estar fent-me 1 gintònic als carrers de València, però la cosa no ha pogut ser, que hi farem...

l
És massa prompte per fer valoracions, no perquè els resultats no siguen definitius, sinó perquè són a més de difícils de digerir, difícils d’entendre (almenys per mi).

l
Diuen que s’ha de saber perdre, i és cert. Jo li he de donar la enhorabona al Partit Popular de la Comunidad Valenciana (per guanyar les eleccions, per saber arreplegar des del vot de la dreta moderada fins a l’extrema dreta i apropiar-se de tot el vot blaver), però permeteu-me que li done el meu condol al País Valencià.

l
Les esperances que molts teníem posades en estes eleccions s’han esfumat en poc de temps, hui era el dia del partit, l’hem jugat, i hem tornat a perdre.
l
Les raons? Jo en diria moltes, però d’això ja en parlaran molts analistes polítics en les pròximes hores (o ja en parlaré jo en un altre moment). Ara que és ja un poc tard, i només m’agradaria dir algunes coses.

l
Dir tan sols que potser l’any que ve tinguem cotxes pel port de València a tota hòstia, i els gratacels més alts al llit del Túria, que els valencians continuarem sent els més guapos i els més millors, continuarem sent els més endeutats de l’Estat Espanyol i amb més Barracons als instituts. Continuarem tenint els metros més emocionants del món (en els que mai saps si arribaràs a la teua destinació), i l’índex de construcció més alt de la Unió Europea (amb el dret diví de reclamar-li l’aigua als nostres veïns del nord). Que gran és València, la seua alcaldessa i el nostre president del govern (Valencià).

l
Malgrat tot, i tossudament alçats, els qui creem en un País Valencià més sostenible (o simplement sostenible), els qui creiem en un País Valencià amb una història que mereix ser coneguda i amb una llengua que mereix ser respectada, continuem ací, i no estem disposats a callar passe el que passe. Continuarem cridant ben fort que n’estem ben farts del NODO de Canal 9 (al Lluís Motes se’l veia content hui al saber que li quedaven 4 anys més de treball), que ja en tenim prou de tancaments de televisions (per cert hui se’n tanca una a Veneçuela), de Cacics i Blavers a les diputacions (per cert, Unió Valenciana i Coalició s’han pegat bon bac, i tots sabem eixos vots on han anat) i de la paella per a tots.

l
Com diu la cançó d’Obrint Pas:

Hem passat tota la vida

amb la sal en la ferida

mai no ha curat

l

Hem viscut un llarg viatge

i encara ens queda coratge

per avançar

l

Hem rigut, també hem plorat

hem parlat, també hem callat

hem lluitat i hem fracassat

però encara ens queda combat

Un altre dia ha començat...

l

I ara hem pres la iniciativa

plantant cara a la mentida

no fallarem

ç

I amb les cartes de la vida

jugarem la seua partida

no ens rendirem

ç

Hem viscut els nostres dies

amb les velles alegries

que ens han deixat

A vegades les recordes

com si foren velles ombres

que no han marxat

l

Hem rigut, també hem plorat

hem parlat, també hem callat

hem lluitat i hem fracassat

però encara ens queda combat

Un altre dia ha començat...

ç

I si al final de la partida

va i resulta divertida

ho agrairem

ç

Hem passat tota la vida

plantant cara a la utopia

no callarem

La victòria ens sorprendrà

si la continuem buscant

i amb les nostres pròpies mans

preparem el nou combat

Un altre dia ha començat...

ç

No vull ser més que ningú

quan passe pel teu costat

ni sentir-me lluny de tu

quan em torne a equivocar

ç

Vull que fem el camí junts

acabar el que hem començat

per quan vinga un altre juny

preparem l'últim combat...

ç

L'últim combat!

ç
Gràcies a Compromís Pel País Valencià per creure en aquest País i lluitar per ell dia a dia, gràcies a Compromís per Territori, a Escola Valenciana, a Acció Cultural, a Ca Revolta, Al col·lectiu de músics en valencià Ovidi Montllor (COM), a Valencians pel Canvi i a tantes i tantes persones associacions i persones anònimes que malgrat tot, treballen dia a dia per la nostra terra. Tots sabem que demà és dia de treball, un dia més, i amb més forces que ahir, perquè el futur és nostre, i com deia Martí i Pol,

Tot està per fer i tot és possible

Ànim que la lluita continua!!!!

27-M (1/2)

A les 7:15 ha sonat el despertador, i quasi com puc alçar-me. Hui és el dia de les eleccions i Anna i jo treballem en elles. Som exactament Transmissors de dades amb PDA, treballet que consisteix en anar a diferents hores a un col·legi electoral i transferir amb una PDA les dades de participació i després del recompte de vots, els resutats.

l

A les 8 del matí hem hagut d'estar cadascú en un col·legi diferent, i després a les 14.00h per veure la participació. Ara només ens queda anar a les 18:00h, i després al recompte (a partir de les 20:00)

l

La veritat és que al meu col·legi (que està al barri de Marxalenes) la participació a les 14:00 ha sigut prou alta, de quasi un 50 %, però pel que es veu en tot el País no ha sigut així, ja que segons dades oficials ha sigut del 41,08%.

l

La veritat és que fins ara el dia ha estat tranquil·let, i tansols han passat algunes coses curioses com quan una dona ha avisat a un dels policies que estaven allí de que hi havia un xic a la porta que li estava dient a la gent a qui havia de votar. Quan el policia ha anat s'ha trobat amb un xic que estava fent les enquestes eixes que es fan a peu d'urna.

l

Bé, per si a algú li interessa i no ho sap ací deixe algunes adreces interessants sobre dades electorals:

l

Pàgina oficial de participació i resultats a les corts

l

Evolució de la participació

l

Arxiu electoral

l

Resultats locals 2007 (web del ministeri)

l

Vilaweb.cat (seguiment de les eleccions)

l

Batiscafo

En estos dies tan mogudets, de tant en tant no està de més relaxar-se un poquet.

De sobte, mentre escoltava una cançoneta d'Antònia Font, una d'aquestes que et fan tancar els ulls i imaginar-te que viatges pel fons de l'oceà (en companyia del catedràtic Iuripuskas), tan misteriós, tan relaxant, tan ple de secrets, m'ha vingut al cap una imatge, la d'un elefant, un elefant nadant per l'oceà. No he fumat res, no.

Sí, els elefants saben nadar per l'oceà entre una illa i una altra, i així passa a les illes d'Andaman (golf de Bengala).

He vist poques coses tan boniques...

l

Fent snokel

Des de baix

Fotos fetes per Steve Bloom

Compromés

Supose que alguns ja l'haureu llegit,alguns estareu més o menys d'acord amb el que diu. A mí personalment m'ha agradat molt l'article de Josep Nadal (cantant de La Gossa Sorda) donant suport a Compromís per a els eleccions del 27-M.

siga com siga ací el penge.

l

Article estret del seu bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/josepnadal

l

AMB EL COMPROMÍS

l

Escric aquest article a pocs dies de les eleccions del dia 27 amb la voluntat de encomanar-vos la meua il·lusió pel canvi i sobretot la necessitat de què aquest canvi es produïsca.

El nostre país està tocat de mort, els milions de metres quadrats que estan pendents d’urbanitzar i la política de socialització de despeses i privatització de beneficis estan a punt de portar-nos a una crisi social de conseqüències totalment imprevisibles, o el que és el mateix si no fem alguna cosa al País Valencià no el coneixerà ni la mare que l’ha parit.

Jo com molts de vosaltres desconfie dels partits polítics, no combregue amb el seu funcionament ni amb la seua lògica discursiva segons la qual si eres d’un partit és com si fores del Barça o del València, una marca a la qual defensar passe el que passe. No obstant, pense que hem arribat a una situació límit, i és totalment imprescindible posar-li uns quants pedaços al vaixell abans de què naufrague definitivament.

En tots estos anys s’han fet molts esforços des dels moviments socials per oposar-se als especuladors , per demanar una educació de qualitat i en valencià, per demanar una sanitat digna, una vivenda accessible i tantes altres coses per les que hem bregat milers de persones anònimes des de fora dels partits.

Però per moltes manis que fem, per moltes al·legacions que presentem o per moltes cançonetes que cantem, al final són sempre ells els que se n’ixen en la seua, i només hi ha una forma a curt termini de barrar-los, ni que siga parcialment, el pas: anant a votar.
És per això pel que aniré a votar al Compromís pel País Valencià a les properes eleccions. Aquesta papereta que representa la confluència de EUPV, Bloc, Els Verds i altres sensiblitats, és l’instrument que en estos moments tenim més a mà per invertir la situació tràgica que viu el país.

No és que cap del partits del Compromís tinga la meua confiança al 100%, de fet pense que si aconseguim tirar al PP, en poc més de mig any ja estarem criticant, i amb raó, les seues pors i les seues renúncies. Però tot i això cal avançar, hem de demostrar que tot l’esforç que hem fet durant estos anys per canviar la mentalitat d’enriquiment ràpid i venga a vivir por encvima de los demás que pregona el PP i que té tant d’èxit social té per aquestes contrades, poc a poc va perdent la partida i que les persones que diguem que un altre país és possible anem guanyant posicions.

Els feixistes i els seus esbirros estan omplint artificialment els censos, portant la censura a límits d’escandol i en molts llocs com al meu poble, estan anant casa per casa amenaçant d’una forma o altra per a què la gent més despistada acaben votant-los. Tot això amb la connivència de la Junta Electoral que és qui en teoria hauria de vetllar per un sufragi net.
Fins els morts aniran a votar-li al PP en questes eleccions per què ells tenen molts milions d’euros a perdre si no aconsegueixen la majoria absoluta. És per això que vos demane a tots els que em llegiu que feu el xicotet esforç de passar-vos pel col·legi electoral el diumenge i votar al Compromís, que feu l’esforç de comentar la situació amb les vostres amistats per a què vagen a votar. Si sou menors d’edat pegueu-li la vara als vostres pares o germans majors, si penseu que els vostres coneguts no votarien mai al Compromís, veneu-los la burra per què voten al Psoe, i si són gent molt conservadora, feu-los vore que hi ha molta corrupció al PP i que el millor és que no voten.

Cal un últim esforç de tots per enviar-los a pastar fang, se’ls veu nerviosets, i les últimes enquestes com la de Levante-EMV i la Universitat de València corroboren el seu nerviosisme. El nostre país s’ho val.

Per últim dir-vos que el canvi electoral és per mi una condició necessaria però no suficient, siga quin siga el resultat de les eleccions espere que continuem lluitant des dels moviments socials per avançar cap al país que volem. No m’agradria que caiguérem en el desànim si les coses van mal, i encara menys que ens dormirem en l’autosatisfacció si el resultat és positiu. La lluita es fa dia a dia, i el dia 27 toca votar Compromís.

Ànim.

Pol·len

Hi ha coses a les quals li pilles mania i, de vegades, no saps massa bé per què. Altres coses tenen tots els motius per ser odiades per sempre. A mi, com a moltes de les persones (cada dia més) que vivim en aquest món, hi ha en concret una cosa que em fa la vida impossible, sobretot en certa època: la primavera. Una cosa que em fa plorar varies voltes al dia, m'ompli de mocs, em fa tindre els ulls com si fera dos dies que no dorm i fa que l'última cosa que m'abellisca fer cada matí siga eixir de casa. Sí, es tracta del pol·len, concretament el de les graminies. Des de ben xicotet sóc al·lergic a aquest tipus de vegetal i no tinc massa esperances de deixar de ser-ho ara que vaig fent-me gran.

Hui ha sigut un dia especialemnt fotut al respecte, ja que aquesta primavera, amb temperatures de final de juliol juntament amb les pluges de les últimes setmanes i el fort ponent que ha bufat durant tot el dia a València, fa de hui un dia d'eixos que val la pena quedar-se en casa.

Conec la paraula gramínia des de ben menut, i sempre havia maleït la seua existència. De ben segur que si m'haguera aparegut el geni de la làmpara deixant-me demanar tres desitjos haguera demanat l'erradicació completa i definitiva de qualsevol espècie de gramínia (i n'hi ha unes 12.000). El temps em va fer vore, com quasi sempre, que la realitat no és tan simple i que, com en tantes altres coses, no sempre hi ha bons i dolents (i si n'hi ha, possiblement estic un poc equivocat al respecte).

Entre les 12.000 espècies es troben algunes tan importants com el blat, la dacsa o l'arròs, base de l'alimentació de la majoria de civilitzacions (entre elles la nostra) i, hui en dia, encara de la pràctica totalitat de l'alimentació de moltes zones asiàtiques.

Tal volta les graminies no tinguen la culpa dels meus problemes de salut a l'arribar la primavera. Tal volta siga cosa nostra, de l'aire que respirem cada dia a les ciutats o el que hem fet amb el nostre sistema inmunitari.

En fí, anirem tirant...

JO NO OFRENARÉ NOVES GLÒRIES...

Feia temps que no escrivia i des de l’última vegada han passat moltes coses, moltíssimes...

Abril i Maig a València són mesos en els que no pares, per moltes raons diferents. Fa calor i s’acosten els exàmens (amb les corresponents entregues de treballs) i, mentre intentes posar-te al dia (després de les festes), els carrers estan plens de vida i les terrasses amb la gent fent-se cervesetes, cosa que ho fa tot encara un poc més dur. És l'època dels concertets, de les xarrades, la Setmana per la Llengua, etc. I clar, no vols perdre’t res, encara que no sempre pot ser. Enguany està sent tot molt més intens. Mai havia estat tan carregat de treballs i exàmens com enguany, i això que ja m’havien avisat que 4t era així, però açò ja se me’n va de les mans. A més, enguany ha sigut l’any número 300, ja m’enteneu, i la intensitat dels actes a València ha sobrepassat a qualsevol altre any. Fa just una setmana vaig estar a la manifestació que commemora els 300 anys de la batalla d’Almansa, tota una festa, milers i milers de valencians van omplir els carrers de València (la manifestació més multitudinària a la qual hi he anat mai). El concert també va ser genial, 300 anys de lluites i cançons, i encara estem ací. La Setmana per la Llengua a la universitat també ha tingut gran quantitat d’actes, alguns als quals no he pogut assistir, com el concert d’Els Pets, i altres que sí, com el d’Orxata, La Gossa Sorda i Verdcel dijous passat.
Si hi ha alguna cosa que m’ha cridat l’atenció de tots estos llocs i actes (concerts, manifestacions etc.) és la quantitat de gent que hi havia.

Ho tinc clar. Enguany fa 300 anys que els valencians vam perdre les nostres llibertats nacionals, i ací estem, aguantant, contra tot pronòstic, existint que ja és prou. La mobilització als carrers és molt clara i la gran afluència a la manifestació del dia 5 ho va deixar ben clar, però cal mobilització d’ací dos setmanes, a les urnes. Les coses no pinten massa bé en les enquestes (no per a tots, clar) i, per això, és necessària que la mobilització que ha eixit als carrers estos dies passats isca de casa el dia 27 per dir la seua. Jo vaig anar ahir a votar per correu (perquè treballe el dia 27). Jo no ofrenaré noves glòries...