Calor, molta, mentireta fresca fresca, ja estem ací uns quants de Banyeres, no entren les piquetes, passa’m got, ací estem un altre any, les veïnes són italianes, va vinga que açò ja va, “frisbi” i la platja, una cerveseta?. Ja estan estos ací, encantat de conèixer-vos, un caldet?, anem a l’aigua.
Terra, i arena dins les tendes, quin bon rotllo de gent, rom amb cola, hui qui toca? Connec als gossos i a Pirat’s.
Converses surrealistes, el tio del “hay de to pa to”. Va vinga que la festa encara ha de continuar!! Protector a i bussejar. Correcte, collons amb el parasol florit, que dinem?
Conèixer Dénia, mira aquella.... Açò és un altre món, hora feliç de la cassalla, al mercadona, estic fet llenya i açò ja és una porquera. Jo ja vaig cap els concerts, des de ses illes, acollonant, afonia total. Que ix el sol.
L’any que bé a un hotel... o millor no.
El rock a la mar és el descendent de l’almadrava rock. A l’almadrava rock el van matar jove (un desafortunat canvi en l’ajuntament) però amb els deures fets. Més espai, més gent i el mateix esperit, de ganes de créixer cada any, de més qualitat musical, de molt bon rotllo. Un festival així era possible al País Valencià, només calia creure-s’ho i organitzar-lo, i mentre el director del FIB diu que al seu festival no té cabuda cap grup que cante en llengua autòctona, a la Marina Alta passen coses com aquestes. Ja són tres anys, (sense contar els anys d’almadrava rock), i aquest any ha sigut més difícil (recordem que 48 hores abans el festival estava prohibit per la Generalitat Valenciana que tan sols va donar el seu consentiment quan pensava que ja no donava temps a organitzar-lo).
Normalitat dins l’anormalitat absoluta en la que viu aquest país nostre, tan complex i difícil però també fascinant.
Gràcies a l’organització, a tots els que feu possible cada any un festival com aquest.
L’any que ve més.
Acabant d'organitzar-ho tot
Manso becant
Escrits
Tots els comentaris
