Farà ja quasi un més que estic a Ferrara, i ací n’he parlat poc. Els primers dies no van ser fàcils, però els vaig passar en bona companyia, per sort. Ara, tot tira endavant a poc a poc, i tot i que els darrers dies han sigut d’assignatures, intentar arreglar un contracte d’estudis fent malabars, i decidir coses que no sempre són fàcils de decidir, a poc a poc vas trobant el teu lloc i vas fent-te.
Tot i que casi no he pogut viatjar i tinc pocs moment per descansar (a més de la vida erasmus, q ja és “dura” de per sí, tinc 8 assignatures en el 1r quadrimestre) la veritat és que ho he passat prou bé. Fora de Ferrara, a més de la visita de la primera setmana a Bologna, vaig fer fa poc una eixideta pel riu Po (on he de tornar) i sobretot he fet l’esport per exel·lència dels erasmus, eixir d’excursió per les nits (encara hui descobrisc alguns nous carrerets per la ciutat que són impressionants -les ciutats per les nits guanyen molt-).
Després d’aquests dies d’angoixa per l’incertesa de les assignatures, ara que ja tot està més tranquil, penses que per fi comences la vida diguem-ne “erasmus” però te n’adones que ja fa molt que estava havia començant, i que fins ara ha estat genial, encara que les preocupacionsno t'hagen deixat apreciar-ho. Per tot allò que va començar fa ja quasi un mes, i pel que queda.. ahí van unes fotos
Autofoto anant en bici amb Laura, la meua companya de pis
Dinant a la mensa
La vaig trobar al riu
Amb els companys de classe
El PoI una cançoneta:
Escrits
