Ho sent, no em fartaré de parlar d'aquest tema, perquè em sembla una de les coses més greus que li ha passat a la democràcia valenciana, una de les més tristes que li ha passat a la democràcia en el nostre país.
Ferrara és un lloc xicotet i el 60% dels erasmus són espanyols, i la llengua uneix molt (tant el valencià com el castellà), cosa no massa positiva pel que fa a la integració en la cultura italiana i l'aprenentatge de la llengua (encara que tot va ja a la seua marxa, per fi), però cosa molt fascinant pel que fa al coneixement de gent de totes bandes de l'Estat Espanyol, de llocs on mai no has estat, cultures diferents, accents, llengües, etc. -sempre és curiós aprendre refranys andalusos o alguna que altra parauleta en Euskera-. És un món que a mi em fascina, i serveix per reflexionar sobre alguns dels estereotips (bons i roïns) que tenim sempre en el cap i també per descobrir-ne alguns sobre els teus que tal volta no t'havies plantejat. Si és interessant aprendre, per mi també és molt interessant fer entendre la meua realitat com a valencià (i dic la meua, perquè és obvi que molts valencians en tenen una altra), i això passa des de explicar-li a un ambientòleg andalús la política valenciana sobre els espais naturals o la LUV, a un basc quines són les herbes de l'herbero, o a un italià què són les festes de moros i cristians etc. Òbviament la llengua és una de les coses més interessant i per desgràcia més desconeguda per a gent que viu tant a prop de tu,(i no tant per als altres erasmus -cosa prou... curiosa?).Sempre t'emportes molts xascos (sobretot per desconeixement de la gent) i a l'hora sorpreses prou agradables com conèixer un anglés que porta un any estudiant català a Manchester, 2 italians que escolten els grups que tu escoltes i que canten en català, o algú que viu a centenars de quilometres del teu poble i sap situar la teua comarca, hi ha de tot...
i dic tot açò perquè en la diversitat és això, diferències, diferents formes de vore el món, per ideologia, per inèrcia del lloc en el que has nascut etc. Seria impossible posar totalment d'acord a més de 3 persones en qualsevol tema, i això, en el fons, és mooolt interessant.
Antònia Font m'encanta, ho reconec, però encara que intente estar al dia de tot allò que m'agrada (com qualsevol) no sóc massa diguem-ne "friki?", o almenys no sóc un super fan d'aquest que ho saben tot, i això té els seua avantatges, com per exemple trobar-te un dia qualsevol amb un nou Cd per exemple d'Antònia Font, sense esperar-lo, sense saber que l'estaven enregistrant etc. I això va passar fa unes 2 setmanes.
El nou disc d'Antònia Font és un poc estrany (que ben mirat no és cap novetat), No hi ha cap cançó nova, tampoc no és un directe, és un recull de cançons orquestrades, i interpretades si no m'enganye per Bratislava Symphony Orchestra.
Tota una banda sonora, simplement, Antònia font...
(després de barallar-me amb el goear he pogut pujar algunes cançonetes)
Escrits
Tots els comentaris
