Silenci, el silenci de sempre dels de sempre.
Quan et poses a rellegir articles de premsa del que va ser tot el cas Agulló te n'adones que poques coses han canviat des d'aleshores, que el País Valencià continua sent el bastió de l'ultradreta espanyolista (amb més de 600 agressions a l'any, poca broma). Veus que els que aleshores van callar, continuen fent-ho, també aquells que van mirar cap a un altre costat, que aquelles persones que van intentar criminalitzar Guillem ara participen en debats de canal 9 i qui li va llevar la vida ara es presenta a les eleccions. Eixa és la trista realitat del país que tenim...
Jo no recorde aquell assassinat, amb 8 anys per sort no t'enteres d'aquestes coses, no entens el que vol dir extrema dreta, odi racial, odi ideològic, feixisme etc. Però Guillem i tot el que va envoltar la seua mort ha esdevingut un símbol, el símbol contra la intolerància, contra el feixisme, un símbol que molts hem anat coneixent amb els anys. Perquè la mort de Guillem va més enllà de la mort d'un independentista de 18 anys a mans del feixisme, va ser i és una demostració de la "justícia" que tenim, de la "democràcia" en la que vivim, i de la manca de dignitat d'aquells que s'omplin la boca amb paraules com democràcia, justícia o convivència.
Qualsevol de nosaltres podia haver sigut Guillem, o Miquel Grau, o un de tants agredits dia rere dia als nostres carrers.
Aquest post pretén ser un humil homenatge a Guillem, 15 anys després de la seua mort. Davant el silenci institucional d'ahir i de hui estem nosaltres per lluitar contra l'oblit, i no podran fer callar la nostra veu.
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!
Viquipèdia
Reportatge El Temps
Recull d'aticles d'antifeixistes.org
Video A3 sobre ultradreta a València
Escrits
1 comentaris:
Tot és poc per a homenatjar un xic que podria ser qualsevol.
Salut!
Publica un comentari