Hi ha que gent parla, parla, parla i parla. Parla i de vegades sembla que no diu res, però en realitat diu molt, diu molt quan parla del que no sap i de qui no coneix, diu tant de si mateix que millor que no parlés.
:-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)




2 comentaris:
No sé per què m'he sentit al·ludida...
Ja sé que parle de més. No puc evitar-ho. Però espere anar fent-me major i controlar la meua llengüeta...
O hauràs d'explicar-nos a què et referixes.
ie tia xunga, com que t'has sentit al·ludida??
no no, res d'això, no va per tu. És sobre aquella gent que parla dels altres sense saber, les tertulies de cotilleos de la vida real... supose que eixe dia estava un poc saturat.
molt besets, guapa!
Publica un comentari