No m'interessa/no conteste

Diuen que a la gent no li interessa massa la política, però per posar un exemple, el programa Tengo una pregunta para usted en el que va participar el senyor Mariano Rajoy va tindre una audiència de més de 6 milions d'espectadors, i va ser el programa més vist de la nit en diferència. Potser n'estem farts de política quan esta és únicament criticar l'adversari i prometre un mes abans de les eleccions les mil meravelles, però a la gent li interessa allò que pensen els polítics, i tant, i la gent té dret a saber, per exemple, allò que es fa amb els seus diners, i si vols saber, aleshores, fas preguntes.

El President Camps es veu que no ha entés massa bé el que significa ser president d'un poble, que l'ha triat, i que t'he dret a preguntar-li els seus dubtes i demanar-li comptes quan ho crega convenient. Es veu que tampoc no ha entés com que no tots podem anar a demanar-li comptes i preguntar-li els nostres dubtes, tenim uns mitjans de comunicació que tracten de fer-nos arribar eixa informació i per tant uns mitjans als que ha de tindre un mínim respecte i si li fan una pregunta, provar de respondre alguna cosa.

Molts pensàvem que el fet de tancar els repetidors de TV3 havia sigut a per que els valencians no tinguérem una altra informació diferent a la oficial, a canal 9, i supose que és una de les raons principals, però si no deixes que la veu de uns altres (els malignos) arribe als valencians, almenys podries utilitzar tu la teua, no? Bueno, tot un misteri que no justifica el fet que Francisco Camps siga un polític molt poc carismàtic, ja que ni Rajoy, ni Zapatero, ni Montilla són la alegria de la huerta i solen tindre el costum de respondre de tant en tant quan se'ls fa una pregunta.

Misteris de la vida...

El cas és q ahí van dos vídeos per a qui no els haja pogut vore on es pot comprovar del que parle. Per mi, el més al·lucinant a banda del pique amb el reporter del CQC, és quan el periodista d'INFOTV li pregunta per les despeses de la visita del Papa, i Camps no sols no respon sinó que diu que no vol més preguntes, i que si els altres periodistes volien fer preguntes que li demanen comptes al periodista d'INFOTV, com quan a l'escola algú es portava mal i ens castigaven a tots...

Coses de la política valenciana...

vídeo de CQC:

vídeo infoTV:

Befana

Conta la llegenda que els Reis Mags, quan anaven a portar-li els regals al Jesuset, de camí cap a Betlem, es van perdre i li van demanar ajuda a una anciana, aquesta, malgrat la insistència del reis per a que els acompanyara en el seu viatge, no ho va fer. Més tard, se’n va penedir de no anar amb ells, i aleshores, va preparar una cistella plena de dolços i va eixir a buscar-los sense èxit. L’anciana, aleshores, va decidir aturar-se a totes les cases on hi havia un xiquet i regalar llepolies a cada xiquet amb l’esperança de que un d’ells fos el Jesuset . Des d’aleshores vaga pel món fent regals a tots els xiquets per aconseguir el seu perdó.

La Festa de la Befana pot derivar d’antics elements folclòrics pre-cristians, adoptats i adaptats per la tradició cristiana, i l’origen d’aquesta figura pot vincular-se amb tradicions agràries paganes relacionades amb l’inici del nou any.

La Befana és descrita com una anciana que vola amb una granera, però que a diferència de les bruixes sempre té un somriure i porta amb ella un sac ple de dolços, regals i també carbó. A molts llocs d’itàlia (entre ells a Ferrara) la nit del 5 de gener, si els xiquets han sigut bons, els deixa dolços i xocolatines als calcetins que els xiquets han penjat eixa nit, i si no, els deixa carbó.

La leggenda della Befana


Hi ha romurs que de potser enguany no poden arribar els reis

3 anys amb NAT

Fins fa 3 anys mai no havia estat subscrit a una revista. M'agrada llegir però reconec que per la meua economia d'estudiant normalment m'informe a les edicions digitals de diaris, revistes etc. En febrer farà tres anys que Anna em va regalar pel meu aniversari un regal que canviaria aquest costum meu de no deixar-me un duro en publicacions de paper (sempre amb algunes excepcions, clar). El meu regal d'aniversari va ser una revista que aleshores començava anomenada Nat, una revista de la qual encara recorde la foto d'aquell mussol en la portada. Poc vaig tardar en endinsar-me en ella, llegir-la i rellegir-la. Es tractava d'una revista molt completa, molt gràfica i senzilla sobre medi ambient que ens descobria la natura del món i especialment ens ajudava a redescobrir la natura del nostre país. I tota aquesta tasca, la feia en valencià... Una revista sobre natura, feta íntegrament en català i dirigida per una valenciana.
Eixa mateixa setmana vaig decidir fer-me subscriptor de la revista, i des d'aleshores no m'he perdut cap número (des d'Itàlia amb menys regularitat, però amb les mateixes ganes l'he continuat llegint).

Hui he llegit una mala noticia. Segons ha dit l'editorial, el proper febrer eixirà al carrer l'últim número d'aquesta revista. Segons l'empresa editora la revista ja no és rentable. Una veritable llàstima dir-li adéu a una publicació de tanta qualitat. Per estimar la natura se l'ha de conèixer, i esperem que els 3 anys de vida de NAT, els 3 anys d'aquest meravellós projecte que sembla que arriba a la seua fi, haja servit per donar a conèixer un poc més la natura del nostre país, per així estimar-la i conservar eixe gran i fràgil tresor que tenim.

Algunes fotos de la Nat que vaig penjar al Bloc

Comunicat de Mª Josep Picó

Notícia Vilaweb