Educació

Passen els dies

Passen els dies a Ancona, es fa de nit a les 16.30, fa fred, i he decidit que potser ha arribat l’hora de començar a estudiar una mica. I quan comences a estudiar el que passa és que no tens ganes, ni ara que és l’ultima assignatura de la carrera.
Però quin remei. I entre cafè, descanset (que poden durar una eternitat) i de més, escoltes música. Hui no m’he pogut aguantar de penjar una cançó al blog, perquè m'encanta...

La lletra la trobareu ací (per no si pilleu algo).

Pallasso


I ahí van algunes fotos d’Ancona, No tenen una gran qualitat però bueno...






Molts besets a tots.

Peixos

Tinc el bloc més que abandonat, espere a partir d’ara actualitzar-lo una mica més.

Fa a penes un mes si m’hagueren dit que estaria a una ciutat italiana fent pràctiques amb peixos tropicals marins no m’ho haguera cregut, i és que de fet és estrany, i tot i que no puc negar que sempre m’han agradat els peixos (els pobres han patit tant amb mi quan era un xiquet), mai no m’havia plantejat seriosament fer una cosa així.

Però sí, ací estic, aprenent a cultivar rotífers, copèpodes i artèmies per alimentar peixets que semblen eixir d’una pel·lícula de Disney. Un aquari ple de Nemos, i una parella de cavalls de mar que han decidit fer vaga de fam em fan companyia entre altres animalots (també algunes orades).

Els començaments sempre són difícils i este no ho és menys, però això sí, he tingut la sort de trobar gent que s’encarrega de fer-me tot el més fàcil possible, i no tinc queixa.

La Ciutat? Uff, encara no conec massa Ancona, però el centre és molt bonic, i està envoltada de mar. No se a qui se li va ocórrer la gran idea de fer una ciutat entre muntanyes (i ho diu un de Banyeres), però supose que tot serà acostumar-se.

Temps al temps...

Oce.AN