Preguntar

S'hi poden posar mil excuses per no preguntar, però en el fons, quan no es pregunta es perquè no interessa la resposta, o es té por a ella i millor no preguntar.

De vegades es tendeix a donar per fet quina és l'opinió d'un poble o d'una comunitat determinada per no fer eixa pregunta, i s'intenten callar les veus que volen demostrar que no és veritat, i sovint s'aconsegueix.

Quan no és així, sempre queda l'estratègia d'il·legalitzar la possibilitat de preguntar, deixant clar que la legislació no permet preguntar el poble (o la comunitat en qüestió que vol parlar), curiós venint de persones o institucions que diuen ser democràtiques.

Quan això no funciona (arribats a este punt mai no funciona), sols queda soltar als gossos i pretendre extendre la por entre els dissidents.

Quan açò passa en un estat "democràtic", és preocupant, però potser podem entendre que cal temps per anar transformant una societat, que la democràcia no és només tirar un paperet cada 4 anys, però cal educar i avançar a poc a poc.

Quan açò passa a la universitat, eixa institució que se suposa ha d'anar davant, en la que sempre hi ha un lloc per al diàleg i la diferència és enriquidora... aleshores tenim motius per estar realment preocupats.