Tot té el seu punt màgic, i la boira sempre dóna un punt (a mi la tardor sempre m'ha agradat molt), però Ancona a l'hivern és una ciutat difícil. Paisatge de grues entre monuments, vaixells de càrrega (de persones i de més) entre la boira, i un fred que no convida a fer massa vida al carrer.
(Crec que he viscut a les 2 ciutats amb més boira de tota Itàlia)
De sobte, en una setmana, màniga curta, carrers plens de gent i primer banyet de l'any.
Amb la calor descobreixes nous paisatges als mateixos racons de sempre (que ara semblen uns altres) i nous racons amagats d'eixos que no són fàcils d'oblidar.
Platja a Sirolo:
Que vaja bé.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari