Un respir necessari

En festes mai se sap, mai se sap quan s'acaba o comença el dia, només les festes (i qualsevol excusa és bona per allargar-les), mai se sap quin serà eixe moment surrealista, eixa xarradeta amb gent que fa tant que no veus o que potser no havies parlat mai, eixa primera fila de berbena o eixa berbena a la que mai no vas arribar. Són festes! (a l'estil tio masclet). Què bo eixe herberet a de bon matí i quedar-te dormint on bonament pugues. 1000 maneres de viure les festes...

Passeu bones festes!

Els cristians

Caballeros de la Barra

La Faixa Fluixa

La sort

Nosaltres no em notat res, diuen que a Ancona s’ha sentit, que la gent que no té tan bon dormir s’ha despertat esglaiada.

A uns 200 quilòmetres d’ací i després del pànic, carrers en silenci per intentar sentir algú sota les runes. Cases, edificis, esglésies i muralles en terra. A la televisió augmenten els morts cada minut. Ja en son més de 150 i 70.000 persones sense sostre.

Fa 7 dies que van desaparèixer més de 200 immigrants africans que intentaven arribar a les costes italianes (jo ja no he sabut res d’ells en dies).

Sort, sort en el lloc al que naixes, sort en el lloc en el que et trobes eixe dia a eixa hora, la casa en la que vius, i un llarg etcètera.

Es pot (i es deu) lluitar per deixar menys coses en mà d’eixa sort, però arribats a este punt, hui, i per desgràcia sembla que per molt de temps (difícil previndre terratrèmols o canviar la situació d’Àfrica), haurem de confiar en la sort, o millor dir, malgrat moltes coses, reconeixer que tots nosaltres fins ara hem tingut molta sort.