Ryanair

M'agrada molt Joan Miquel Oliver. I no m'agrada gens Ryanair. Però els últims dos anys Ryanair ha estat molt present a ma vida i ha fet que, per exemple, pugués volar per 10 euros a fer un examen a València o a Festes per poc més. M'ha fet gràcia que Joan Miquel Oliver faça una cançó amb aquest títol. I, la veritat, és una de les cançons de Bombón Mallorquín que més m'agrada.

Penses, cafeteries a zero pressing,
taxi, minibar i ryanair,
volen bragues blanques dins el cel de març,
dominen ses clorofil·les en es terrats,
salsa bolonyesa, espaguetis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Astres, que se gasten, i no visc,
gira implacable es compact disc,
voguen barques blanques, mars de tulipans,
i tenen ses tulipes, es seus motius vegetals.
Mapes, benzineres, geleres de pepsis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

House, silenci, i res més.
Ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Descobrir

Com canvien les ciutats amb l'arribada de l'estiu.

Tot té el seu punt màgic, i la boira sempre dóna un punt (a mi la tardor sempre m'ha agradat molt), però Ancona a l'hivern és una ciutat difícil. Paisatge de grues entre monuments, vaixells de càrrega (de persones i de més) entre la boira, i un fred que no convida a fer massa vida al carrer.

(Crec que he viscut a les 2 ciutats amb més boira de tota Itàlia)

De sobte, en una setmana, màniga curta, carrers plens de gent i primer banyet de l'any.
Amb la calor descobreixes nous paisatges als mateixos racons de sempre (que ara semblen uns altres) i nous racons amagats d'eixos que no són fàcils d'oblidar.

Platja a Sirolo:

Que vaja bé.

Diana

De tots els actes de festes la volteta pel poble de la Diana és un dels moments de les festes més grans. Hi ha mil estratègies per estar a les 7 a la plaça amb un herbero en la mà (a través d'herbero com dirien alguns), dormint i sense dormir, però siga com siga sempre és un ratet difícil d'oblidar.

Pel youtube he trobat l'estrada a la plaça de Cristians, Estudiants, Moros Vells, Marrocs i Pirates:
















Que vaja bé.