Prekari

Avui, dia de la vaga, com tants altres dies, he treballat sense cobrar (i em queda molta nit per davant). A la feina remunerada, precària, molt precària, he fet vaga.

Hi havia motius per no acceptar allò que proposen uns sindicats que a mi no em representen (però que per molt que diguen que no representen ningú han estat escollits a les eleccions sindicals). Hi havia motius per pensar que açò no serveix de res (trist però legítim pensar-ho, i potser desgraciadament encertat), per criticar mètodes de coacció d'algunes persones i la violència d'alguns (semblant a la que hi ha quan guanya el Barça o la Roja), però molts hem decidit fer vaga.

Perquè molts sense treballs o amb treballs molt precaris seguim preparant-nos i invertint esforços en formació sense rebre cap recompensa. Perquè som una generació que ja no aspira a una feina estable, vacances i paga doble. Perquè més de 4 milions de persones no tenen dret al treball cada dia (això que tant es defensava als mitjans oficials avui). Perquè no volem tornar enrrere, i no estem disposats a posar el cul i callar (perdoneu l'expressió).

Perquè de res serveix tenir un govern "d'esquerres" que fa política de dretes.

Avui, hem fet vaga, però demà no callarem per a que tot seguisca igual.