bacs

A la universitat s'aprén més al bar que les aules ("més" no vol dir tot), i amb el pas del temps te n'adones que allò que val la pena per damunt de tot és la gent que has conegut, i d'això no hi ha cap títol.

Reflexiones i penses que si el nostre país fos un país normal potser mai no ens haguérem conegut, i que els bacs i ciutats que en que has hagut de viure perseguint la teua vida t'han donat més que un sou estable al costat de casa.

I és que hem après que la cervesa que millor sabor sempre val menys d'un euro, i que has de vigilar cada dia per tal que ningú (sobretot tu mateix) et lleve la llibertat.

Que els llops i els esperits els creem nosaltres. Que les coses valuoses no es compren, es viuen, i que ni Botin i Amancio junts tenen prou diners per comprar-te, sempre que tu no estigues a la venda.

I tot açò ho hem après a base de bacs, converses (cervesa/cafè) i nits de dormir poc. No és mala cosa. :-)

Salut gent!