herberet

Energia

2011-02-02T00:30:00.003+01:00

Fa ja un temps vaig afegir una amistat a facebook que es deia Som Energia. Crec que me la va recomanar algú de confiança i la vaig afegir sense més (a més, feia bona pinta).

No ha sigut fins avui però, que per altres històries he decidit investigar una mica sobre aquesta amistat/iniciativa que sincerament m'ha semblat molt interessant.

Potser ja la coneixeu, perquè porta ja uns mesos pel món, però per a qui no la conega ho explique una mica:

Som Energia és una cooperativa de consum que té com a objectiu oferir energia renovable.

I com funciona? doncs en un primer moment utilitzant l'energia renovable ja existent al mercat, comprant-la i venent-la als membres de la cooperativa per garantir que l'energia que consumeixen és 100% renovable. Amb el temps la idea és produir energia desenvolupant noves instal·lacions de producció d'energies renovables amb la inversió de socis i sòcies de la cooperativa.

Aquesta iniciativa és nova a l'Estat Espanyol, però no ho és tant a llocs com França, Bèlgica o Holanda, on ja fa temps que funcionen iniciatives similars, i és sense dubte molt interessant i sobretot esperançadora en un temps en el que la demagògia i el dogmatisme de posicions en temàtica energètica es repeteixen constantment als mitjans de comunicació.

No ens enganyem: Avui, ara mateix, tots fem servir i necessitem l'energia nuclear i d'altres provinents de combustibles fòssils.

Que no ens enganyen: El demà depèn de nosaltres i entre tots podem fer que siga molt diferent, més segur i més net. No hi ha dubte que la rendibilitat d'aquest projecte va més enllà d'eixe 4-7% que calculen els impulsors de la iniciativa.

Assumim el que tenim i construïm allò que volem. Sense dubte, iniciatives com aquesta són el principi d'un camí.

Si voleu més informació la podeu trobar a la web (www.somenergia.cat), en la que s'expliquen els passos, com participar-hi, cobertura etc.

Som (allò que ens atrevim a ser).

bona nit :p

CDG

2010-10-30T21:15:00.001+02:00

Tots som grans d'arròs en la paella universal :-)

bacs

2010-10-30T17:38:00.006+02:00

A la universitat s'aprén més al bar que les aules ("més" no vol dir tot), i amb el pas del temps te n'adones que allò que val la pena per damunt de tot és la gent que has conegut, i d'això no hi ha cap títol.

Reflexiones i penses que si el nostre país fos un país normal potser mai no ens haguérem conegut, i que els bacs i ciutats que en que has hagut de viure perseguint la teua vida t'han donat més que un sou estable al costat de casa.

I és que hem après que la cervesa que millor sabor sempre val menys d'un euro, i que has de vigilar cada dia per tal que ningú (sobretot tu mateix) et lleve la llibertat.

Que els llops i els esperits els creem nosaltres. Que les coses valuoses no es compren, es viuen, i que ni Botin i Amancio junts tenen prou diners per comprar-te, sempre que tu no estigues a la venda.

I tot açò ho hem après a base de bacs, converses (cervesa/cafè) i nits de dormir poc. No és mala cosa. :-)

Salut gent!

m'abellia

2010-10-08T14:59:00.002+02:00

Prekari

2010-09-29T22:00:00.004+02:00

Avui, dia de la vaga, com tants altres dies, he treballat sense cobrar (i em queda molta nit per davant). A la feina remunerada, precària, molt precària, he fet vaga.

Hi havia motius per no acceptar allò que proposen uns sindicats que a mi no em representen (però que per molt que diguen que no representen ningú han estat escollits a les eleccions sindicals). Hi havia motius per pensar que açò no serveix de res (trist però legítim pensar-ho, i potser desgraciadament encertat), per criticar mètodes de coacció d'algunes persones i la violència d'alguns (semblant a la que hi ha quan guanya el Barça o la Roja), però molts hem decidit fer vaga.

Perquè molts sense treballs o amb treballs molt precaris seguim preparant-nos i invertint esforços en formació sense rebre cap recompensa. Perquè som una generació que ja no aspira a una feina estable, vacances i paga doble. Perquè més de 4 milions de persones no tenen dret al treball cada dia (això que tant es defensava als mitjans oficials avui). Perquè no volem tornar enrrere, i no estem disposats a posar el cul i callar (perdoneu l'expressió).

Perquè de res serveix tenir un govern "d'esquerres" que fa política de dretes.

Avui, hem fet vaga, però demà no callarem per a que tot seguisca igual.

Captatio benevolentiae

2010-08-10T12:43:00.003+02:00

Captatio benevolentiae

Provem d’encaixar en escenes boniques,
En ports de diumenge farcits de gavines,
En grans sobretaules on els avis canten,
En nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Els que ballen i ballen fins que els músics parin
I irrompre arrogants lluint les millors gales
En discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
El pare modèlic que volen les filles,
El de la veu greu, el de la mà forta,
Que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
I dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
Havent enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident,
Que per un moment,
Ens en sortim.

Manel

2010-07-15T11:41:00.005+02:00

Encara avui lie l'avinguda d'Emili Baró amb la Rambla de Poblenou. L'última porta a la platja, la primera a aquell tramvia en les que tantes hores i dies i setmanes hem passat (i que també porta a una platja que sempre he tingut quasi oblidada).

13 mesos a itàlia i que semblen una eternitat i alhora un cap de setmana, el Po, el Conero... i llengües que potser s'acabaran oblidant (i alguns noms que gairebé no recorde).

La Boheme pot ser Ca miguel o Ca emilio, la Rambla pot ser qualsevol de les que ens han portat cap a aquells llocs, i els dubtes els mateixos de sempre.

A mi m'encanta aquesta cançó, però crec que fins ara no m'havia parat a escoltar la lletra amb deteniment...

Després de fer-ho, encara m'agrada més.

La petita Rambla del poble Sec

Assegut a la Plaça del Sortidor

aquí t'espero, com si fos el primer bar,

La Boheme, on comença el carrer Blai,

que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,

d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,

potser és per això que el teatre està tan buit,

potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,

a la platja de Barcelona,

alguna nit de juliol.

I escriurem que no ens prendran mai més la vida,

que donem veu a les veles

quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre,

de tots els homes que estimen als altres homes.

Et pregunto si existeix la humanitat,

si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,

i creu-me quan et dic que em passa igual,

quan em cantes les cançons mentre treballes,

assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Mentre a la cuina s'acumulen

els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,

tinc por de posar ordre a aquesta vida,

o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons

per explicar-te que a vegades sóc al fons,

i treure l'energia necessària

per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

A song

2010-06-27T17:50:00.004+02:00

Feia anys que no escoltava una cançó que sempre m'ha agradat molt, i ahir, en el que per mi és un dels racons més màgics de Barcelona, algú la cantava guitarra en mà.

A veure si em decidisc un dia d'estos a agafar-me la guitarra seriosament :-).

((per cert, quina cagada posar anuncis al goear)

nit

2010-06-23T22:04:00.002+02:00

Aquesta nit no serà a la Malva-rosa, serà una miqueta més al nord, però a la mateixa Terra, a la nostra Mar.

Demaneu bons desitjos amb els peus en l'aigua, que de vegades es compleixen...

Bona Nit de Sant Joan!!!!

Al mar

2010-06-18T01:15:00.002+02:00

Baixar a 20 metres i mirar com menja un nudibranqui, perseguir una sèpia i que et tire tinta a la cara, mirar un polp cara a cara, ell amagat a l'escletxa i tu aguantant la respiració... Holoturies que després d'un temps t'acaben agradant, parlar sota l'aigua sense paraules, i conèixer gent que mira l'aigua i somriu...

Anem al mar, al mar...

Vergonya

2010-04-08T21:10:00.004+02:00

A colps, com sabeu fer les coses, a colp de talonari, a colps sobre la taula i a colp de porra. Aquells que no heu fet més que prostituir València i cobrar bones comissions i regals com a bons xulos. Per damunt de les lleis i per damunt de les persones.

Vergonya de polítics i de ciutadans que miren cap a un altre costat i vos tornaran a votar, assumint que aquest és el preu del progrés.

Vaig les imatges del Cabanyal i de la gent valenta que planta cara a policies (d'uns i altres) actuant en alguns casos com a gossos rabiosos i m'entra una gran tristesa.

Per sort i per la vostra desgràcia, no ens cansarem de molestar i de lluitar per la dignitat d'una ciutat i d'un poble (el valencià) que està molt per damunt de molts dels seus indignes representants.

Tota la meua solidaritat i admiració per aquells que continuen posant-se davant les porres de defensar el nostre patrimoni.

(grans debats els de canal 9)

...

matas i el Banc de València

Nacionales al Cabanyal

Mar

2010-04-08T20:54:00.002+02:00

Quan vivia a Ferrara de tant en tant anàvem a sopar a una "mensa" universitària molt barata en la que feien unes pizzes més que competents. Allà, una dóna molt peculiar amassava i et posava allò que volies a la pizza mentre parlava de mil coses alhora cridant de manera considerable. Era diguem-ne, una dona molt peculiar.

Un dia la dóna va confondre el meu valencià amb portugués (supose que en veure que no parlàvem castellà va pensar que era portugués) i em va preguntar sobre el meu lloc de naixement. Després d'explicar-li on es parlava català i totes aquestes explicacions sobre llengua que sempre ens toca fer per intentar treure de la invisibilitat la nostra parla i cultura quan estem lluny de casa (i de vegades no tan lluny), la dona va continuar la la seua, i em va confessar que em va preguntar si era portugués perquè el seu gran somni era poder vore l'oceà Atlàntic, i em va textualment "després de vore el gran oceà ja puc morir tranquil·la".

Curiós com a mínim, i estrany també tenint en compte que tampoc no estem parlant d'anar fins al Pacífic, que Itàlia i l'atlàntic tampoc no estan tan lluny, però ve, la dóna era realment peculiar.

A mi pot ser no em fa tanta il·lusió com a aquesta cuinera italiana, però ganes en tinc i moltes. En unes hores agafe l'avió cap a Vigo per passar 2 dies en una campanya oceanogràfica per l'Atlàntic i crec que estic inclús nerviós. Ja vos contaré i penjaré algunes fotos :-).

Salut!

peim...

2010-03-16T23:57:00.002+01:00

Res més que afegir...

Bones falles!

Tirant de Rock

2010-02-16T21:26:00.005+01:00

M'ha arribat per mail fa uns minuts una proposta de 11 concerts a l'hora per diverses poblacions del país. El Tirant de Cançó, organitzat per Acció Cultural per al divendres 26 de febrer. Una iniciativa que em sembla una passada encara que molts voldrien poder partir-se en trocets per anar a més d'un concert (alguns d'ells sóc difícils de veure últimament). Jo no podré anar-ne a cap, per desgràcia, però per si vos interessa, ací teniu el programa. (clic per vore'l en gran)

A passar-ho bé!

2010-02-13T00:22:00.002+01:00

fred

2010-02-12T23:56:00.003+01:00

Ahir mentre treballava pel port de Barcelona es veien les muntanyes nevades. Crec que mai havia vist neu des de la mar...

Avui no feia un dia tan clar, i la neu només s'intuïa. Això sí, amb el sol fora tota massa d'aigua (no salada) estava congelada.

És una passada passejar pel barri fins la mar, recórrer les platges i després endinsar-te en la ciutat ja de nit, amb les llums i menys cotxes, amb la gent i l'aire fresc... Ben abrigat i arribar a casa i enxufar la calefacció. Però com sempre, Murphy fa de les seues, i en mig de l'onada de fred (no sé quantes en portem ja) la calefacció i l'aigua calenta han deixat de funcionar... En fin, són coses que passen.

Ben mirat, hi ha gent que passa l'hivern al carrer com pot, així que ens hem de sentir afortunats, dic jo...

Llonganissa

2010-01-17T13:29:00.003+01:00

M'havia decidit a escriure alguna coseta sobre el dia de la llonganissa, ja que és una tradició que pensava que es limitava a Banyeres i alguns pobles del voltant. El cas és que investigant una miqueta, he vist que a més de ser les festes de Rafelbunyol (sí Dora, les més importants del món), Sant Antoni se celebra arreu del País de maneres molt diverses, Des de la foguera de Canals a les festes de Sant Antoni de Sa Pobla. L'últim descobriment? doncs a la panaderia de baix de casa, que els diumenges sol estar tancada, i que hui obria tot el matí per recollir els Tortells de Sant Antoni.

Curiós, i el més curios és que buscant a google m'he trobat un enllaç al Blog de l'amic Adrià amb una petita investigació sobre aquesta festa molt interessant, així que amb el seu permís (espere que me'l dóne :-) ), vos deixe l'enllaç : El dia de la llonganis sa.

El sopar de hui està més que clar :-).

fitoplancgintònic

2009-11-26T01:18:00.008+01:00

Estava de nou estudiant... Pensava que havia perdut el costum, i en certa manera és cert, perquè a lo bo s'acostuma un fàcilment. Però ací estic de nou, intentant entendre el fitoplàncton (a res de donar-me per vençut).

Feia temps que no escrivia (al blog), però en tornar als cafès, els apunts, els traductors i de més històries se'n recorda un de totes les maneres possibles de llevar els ulls de la taula, i és hivern i no hi ha mosques a les que seguir el vol, i escriure en aquest blog era un de tants vicis (saludable com tants altres vicis) que feia temps que tenia abandonat.

Així que res, continuaré a veure si el senyor Margalef m'acaba d'aclarir alguns dubtes, i si no, ho consultaré amb el coixí, que al cap i a la fi tampoc no podem entendre-ho tot en esta vida. No?

bona nit

2009-07-01T02:11:00.002+02:00

GRAZIE MILLE!!! :-)

2 cosetes

2009-06-25T00:44:00.010+02:00

Dues recomanacions audiovisuals:

La primera es diu Home, és una pel·lícula feta per a la commemoració del dia mundial del medi ambient per Yann Arthus-Bertran ( tots coneixem alguna foto d'aquest tipet encara que no ho sapiguem). Conta la història de la vida en la terra en una hora i mitja, que té el seu mèrit, i ho fa de manera molt clara i amb unes imatges impressionants, fent-nos reflexionar de la velocitat de vertigen a la que la camina (o millor dit vola) la societat actual.

(si no es veu, feu clic ací)

El segon és un vídeoclip (i que per als que aneu mal de temps dura molt menys que la peli d’abans) que és molt xulo, d’un grup que cada dia m’agrada més, d’un de tants grups que tenim a casa que canta en la llengua de casa. Espere que vos agrade.

El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Al seu myspace podreu trobar altres cançons que també són una passada. Una cançó realment especial és "València eres una puta", cançó d'amor de títol curiós que ha fet que alguns xavalets per alguns fòrums d'internet s'hagen encés en flama, o bé perquè no s'han molestat en llegir la lletra, o potser perquè la seua capacitat intel·lectual no arriba al punt de poder entendre-la ( i si no ojo als comentaris a youtube). Una gran cançó.

...

Esta nit he eixit al carrer

i no et reconeixia.

Tens el cor de formigó,

he plorat fins que s’ha fet de dia.

Però demà mataré alguns dels teus proxenetes,

els altres se n’aniran corrent,

i València, ho celebrarem.

Ho celebrarem

(de: València eres una puta)

2009-06-19T20:51:00.000+02:00

sort!

Cartell

2009-06-10T22:04:00.001+02:00

Ja tenim ací le cartell definitiu del FESLLOCH 2009!!

Feslloch 09 (ja falta menys)

2009-06-03T10:16:00.003+02:00

Ací vos deixe el video de presentació del Feslloch 2009 per anar fent goleta.

Que no vos ho conten!!

Ryanair

2009-05-10T20:40:00.009+02:00

M'agrada molt Joan Miquel Oliver. I no m'agrada gens Ryanair. Però els últims dos anys Ryanair ha estat molt present a ma vida i ha fet que, per exemple, pugués volar per 10 euros a fer un examen a València o a Festes per poc més. M'ha fet gràcia que Joan Miquel Oliver faça una cançó amb aquest títol. I, la veritat, és una de les cançons de Bombón Mallorquín que més m'agrada.

Penses, cafeteries a zero pressing,
taxi, minibar i ryanair,
volen bragues blanques dins el cel de març,
dominen ses clorofil·les en es terrats,
salsa bolonyesa, espaguetis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Astres, que se gasten, i no visc,
gira implacable es compact disc,
voguen barques blanques, mars de tulipans,
i tenen ses tulipes, es seus motius vegetals.
Mapes, benzineres, geleres de pepsis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

House, silenci, i res més.
Ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Descobrir

2009-05-09T13:42:00.008+02:00

Com canvien les ciutats amb l'arribada de l'estiu.

Tot té el seu punt màgic, i la boira sempre dóna un punt (a mi la tardor sempre m'ha agradat molt), però Ancona a l'hivern és una ciutat difícil. Paisatge de grues entre monuments, vaixells de càrrega (de persones i de més) entre la boira, i un fred que no convida a fer massa vida al carrer.

(Crec que he viscut a les 2 ciutats amb més boira de tota Itàlia)

De sobte, en una setmana, màniga curta, carrers plens de gent i primer banyet de l'any.
Amb la calor descobreixes nous paisatges als mateixos racons de sempre (que ara semblen uns altres) i nous racons amagats d'eixos que no són fàcils d'oblidar.

Platja a Sirolo:

Que vaja bé.

Diana

2009-05-07T19:56:00.004+02:00

De tots els actes de festes la volteta pel poble de la Diana és un dels moments de les festes més grans. Hi ha mil estratègies per estar a les 7 a la plaça amb un herbero en la mà (a través d'herbero com dirien alguns), dormint i sense dormir, però siga com siga sempre és un ratet difícil d'oblidar.

Pel youtube he trobat l'estrada a la plaça de Cristians, Estudiants, Moros Vells, Marrocs i Pirates:

Que vaja bé.

Un respir necessari

2009-04-19T13:28:00.007+02:00

En festes mai se sap, mai se sap quan s'acaba o comença el dia, només les festes (i qualsevol excusa és bona per allargar-les), mai se sap quin serà eixe moment surrealista, eixa xarradeta amb gent que fa tant que no veus o que potser no havies parlat mai, eixa primera fila de berbena o eixa berbena a la que mai no vas arribar. Són festes! (a l'estil tio masclet). Què bo eixe herberet a de bon matí i quedar-te dormint on bonament pugues. 1000 maneres de viure les festes...

Passeu bones festes!

Els cristians

Caballeros de la Barra

La Faixa Fluixa

La sort

2009-04-06T22:54:00.005+02:00

Nosaltres no em notat res, diuen que a Ancona s’ha sentit, que la gent que no té tan bon dormir s’ha despertat esglaiada.

A uns 200 quilòmetres d’ací i després del pànic, carrers en silenci per intentar sentir algú sota les runes. Cases, edificis, esglésies i muralles en terra. A la televisió augmenten els morts cada minut. Ja en son més de 150 i 70.000 persones sense sostre.

Fa 7 dies que van desaparèixer més de 200 immigrants africans que intentaven arribar a les costes italianes (jo ja no he sabut res d’ells en dies).

Sort, sort en el lloc al que naixes, sort en el lloc en el que et trobes eixe dia a eixa hora, la casa en la que vius, i un llarg etcètera.

Es pot (i es deu) lluitar per deixar menys coses en mà d’eixa sort, però arribats a este punt, hui, i per desgràcia sembla que per molt de temps (difícil previndre terratrèmols o canviar la situació d’Àfrica), haurem de confiar en la sort, o millor dir, malgrat moltes coses, reconeixer que tots nosaltres fins ara hem tingut molta sort.

Preguntar

2009-03-18T19:26:00.004+01:00

S'hi poden posar mil excuses per no preguntar, però en el fons, quan no es pregunta es perquè no interessa la resposta, o es té por a ella i millor no preguntar.

De vegades es tendeix a donar per fet quina és l'opinió d'un poble o d'una comunitat determinada per no fer eixa pregunta, i s'intenten callar les veus que volen demostrar que no és veritat, i sovint s'aconsegueix.

Quan no és així, sempre queda l'estratègia d'il·legalitzar la possibilitat de preguntar, deixant clar que la legislació no permet preguntar el poble (o la comunitat en qüestió que vol parlar), curiós venint de persones o institucions que diuen ser democràtiques.

Quan això no funciona (arribats a este punt mai no funciona), sols queda soltar als gossos i pretendre extendre la por entre els dissidents.

Quan açò passa en un estat "democràtic", és preocupant, però potser podem entendre que cal temps per anar transformant una societat, que la democràcia no és només tirar un paperet cada 4 anys, però cal educar i avançar a poc a poc.

Quan açò passa a la universitat, eixa institució que se suposa ha d'anar davant, en la que sempre hi ha un lloc per al diàleg i la diferència és enriquidora... aleshores tenim motius per estar realment preocupats.

Gira't i Reviscola !

2009-03-17T15:54:00.001+01:00

Hui és la gran nit, la nit del primer concert de la Gira 2009 a les Falles i la presentació de REVISCOLA!!!

Jo no podré anar, però de segur que ens trobem a qualsevol altre concert de La Gira. Açò no ha fet més que començar!!

a la premsa:

Vilaweb, El País, Pàgina26, Ep...

I si en voleu més, ací teniu com cada any una gran proposta per unes falles autèntiques i diferents, les Falles Populars i Combatives 2009!!!

que vaja bé!

Frikisme ambientòleg

2009-03-12T19:10:00.004+01:00

Estava ordenant l'ordinador, i de sobte m'he trobat un text molt friki escrit segurament per algun company de classe (supose que en una d'aquestes temporades d'exàmens en les que se te'n va el cap). En realitat no sé d'on ha eixit i no estic segur de qui és l'autor. És una fricada, però m'ha fet riure. El text en qüestió és una oració, una versió del Padre Nuestro. Ahí va:

Padre suelo:

Padre suelo, que estás en las placas,

santificada sea tu floculación;

venga a nosotros tu arcilla;

hágase tu capacidad de intercambio catiónico tanto en el mollisol como en el alfisol.

Danos hoy nuestro Calcio-Potasio de cada día;

perdona nuestras prácticas agrícolas,

como también nosotros perdonamos la erosión;

no nos dejes caer en la sodificación,

y libranos de la evaluación de impacto................AMEN!!!!

Madre agua, que estás en los cauces fluviales,

santificado sea tu oxígeno;

vengan a nosotros tus acuíferos;

hágase tu voluntad tanto en la infiltración como en la percolación.

Danos hoy nuestra agua limpia de cada día;

perdona nuestras presas,

como también nosotros perdonamos a las inundaciones que nos ofenden;

no nos dejes caer en los trasvases,

y libranos de la sequía................AMEN!!!!

Padre petróleo, que estas en el subsuelo,

santificadas sean tus acciones;

venga a nosotros tu energía;

hágase tu voluntad en la micro como la macroeconomía.

Danos hoy nuestro gasoil de cada día;

perdona nuestras ofensas renovables,

como también nosotros perdonamos tu contaminación;

no nos dejes caer en el agotamiento,

y líbranos de Bush............AMEN!!!!

que vaja bé :-)

Gira't i Reviscola!

2009-03-11T22:59:00.004+01:00

Jo no hi seré, ja m'agradaria, però per a qui li puga interessar el dia 17 de Març hi ha un plan "fallero" molt interessant. De segur que serà una festeta inoblidable, amb el començament de La Gira 09 i le presentació de Reviscola!!

Gaudiu vosaltres que podeu ;-)

Les Falles enceten La Gira 09

Gira't i Reviscola! Aquest és el lema de la Gira 09, que s'inaugurarà el proper dimarts 17 de març a Burjassot, amb motiu de les Falles. Serà, a més, la presentació de l'entitat de joves Reviscola, adherida a Escola Valenciana. La Gossa Sorda i Orxata Sound Sistem obriran la quarta edició del Festival Itinerant de Música en Valencià. A més, tots vosaltres podeu decidir un grup en base al concurs "El que tu Tries", a partir de la xarxa social Facebook.

Comença la Festa de la Música en Valencià. Escola Valenciana i l'entitat de joves Reviscola, amb la col·laboració de la Universitat de València i l'Ajuntament de Burjassot, us convidem al concert que donarà el tret de sortida a la quarta edició de La Gira, el festival itinerant de música en valencià, que se celebrarà el proper dimarts 17 de març a l'auditori de la casa de cultura de Burjassot a partir de les 22:30, amb les actuacions de La Gossa Sorda, Orxata Sound System i un grup que pots triar al Facebook de La Gira.

El concert de falles serà el primer d'una llarga llista, que durà arreu de les nostres comarques les millors propostes de la música en valencià. Més d'una vintena de concerts que clouran el cap de setmana del 10 i 11 de juliol a Benlloch.

Per a arribar al concert, que serà gratuït, podeu fer-ho aganfant el tramvia, que oferirà servei tota la nit a falles, i baixant a la parada de La Granja.

Com triar el teu grup preferit?

Per a poder votar pels grups, heu d'entrar a les causes d'Escola Valenciana, dins del nostre Facebook, i escollir entre els grups que estan creant les seues causes.

Mandarí

2009-02-28T02:10:00.009+01:00

De Xinés Mandarí se'n parla molt els últims dies, i és un tema tan interessant com ho és per a la majoria de la gent la reproducció del comepiedras-volador o l'organització social de les esponges marines.

El govern Valencià té por de que s'acabe lo bo, Camps mai parla, i ara els mitjans estatals li fan nosa (els valencians mai no han aconseguit incomodar-lo). Cal desviar l'atenció i després de l'ocurrència anglesa només faltava la xinesa. Font de Mora en qualsevol altre país seria un cadàver polític, al nostre no és ningú però és permet fer llei les seues ocurrències de borratxera.

Potser algun dia el poble Valencià despertarà, potser eixa revolta nacional i racional esdevindrà una realitat com ha esdevingut en altres pobles un poc més lliures.

Mai no pagareu amb diners allò que li heu fet al país (i li feu als que vivim en ell), confiem almenys que el poble sàpiga aprendre el que no vol el dia de demà, i que els meus fills (si algun dia en tinc) no hagen de patir la vostra mediocritat.

Malgrat vosaltres, ací estem.

M'agrada

2009-02-28T02:01:00.002+01:00

m'agrada aquesta cançó:

Peixets

2009-02-28T01:42:00.002+01:00

El món dels peixos és fascinant. No sé si alguna vegada vos heu cabussat per veure allò que hi ha sota l'aigua en qualsevol dels voltants de les nostres platges, en aquells llocs on la presència humana no és la suficient com per fer desapareixer les més fascinants formes de vida a l'ull humà (la vida sempre hi és malgrat nosaltres, i és fascinant). Els meus companys de feina, eixos a qui done de menjar de bon matí i amb els que compartisc tantes hores són originaris de països llunyans als nostres, d'altres continents fins i tot, i són uns éssers molt curiosos en formes i comportaments. L'art de les fotos no és que el controle massa, però temps al temps, i mentre, ací deixe algunes fotos d'alguns d'ells fetes el millor possible.

Que vaja bé

Amb un dia de retard

2009-02-13T00:15:00.008+01:00

FELIÇ ANIVERSARI, DARWIN!!!!

Educació

2008-11-27T12:42:00.002+01:00

Passen els dies

2008-11-25T15:51:00.004+01:00

Passen els dies a Ancona, es fa de nit a les 16.30, fa fred, i he decidit que potser ha arribat l’hora de començar a estudiar una mica. I quan comences a estudiar el que passa és que no tens ganes, ni ara que és l’ultima assignatura de la carrera.
Però quin remei. I entre cafè, descanset (que poden durar una eternitat) i de més, escoltes música. Hui no m’he pogut aguantar de penjar una cançó al blog, perquè m'encanta...

La lletra la trobareu ací (per no si pilleu algo).

Pallasso

I ahí van algunes fotos d’Ancona, No tenen una gran qualitat però bueno...

Molts besets a tots.

Peixos

2008-11-11T12:24:00.004+01:00

Tinc el bloc més que abandonat, espere a partir d’ara actualitzar-lo una mica més.

Fa a penes un mes si m’hagueren dit que estaria a una ciutat italiana fent pràctiques amb peixos tropicals marins no m’ho haguera cregut, i és que de fet és estrany, i tot i que no puc negar que sempre m’han agradat els peixos (els pobres han patit tant amb mi quan era un xiquet), mai no m’havia plantejat seriosament fer una cosa així.

Però sí, ací estic, aprenent a cultivar rotífers, copèpodes i artèmies per alimentar peixets que semblen eixir d’una pel·lícula de Disney. Un aquari ple de Nemos, i una parella de cavalls de mar que han decidit fer vaga de fam em fan companyia entre altres animalots (també algunes orades).

Els començaments sempre són difícils i este no ho és menys, però això sí, he tingut la sort de trobar gent que s’encarrega de fer-me tot el més fàcil possible, i no tinc queixa.

La Ciutat? Uff, encara no conec massa Ancona, però el centre és molt bonic, i està envoltada de mar. No se a qui se li va ocórrer la gran idea de fer una ciutat entre muntanyes (i ho diu un de Banyeres), però supose que tot serà acostumar-se.

Temps al temps...

Oce.AN

Illa

2008-08-07T19:24:00.000+02:00

Nits infinites i cursos que no acaben. No em queixe però així estan les coses, i aquest estiu n’és un més d’eixos que he d’estudiar. Però s’ha de desconnectar i Banyeres (i comarca) és un bon lloc. Seria difícil afrontar un nou curs (o el que vinga l’any que ve) sense eixa cervesa fresca a qualsevol hora, sense eixa nit de berbena d’Alfafara que ix el sòl abans d’hora, eixa nit en que et retrobes amb gent que segurament no veies des de feia un any, des de l’any passat a la mateixa hora el mateix dia a la mateixa barra i et promets que durant l’any buscaràs un lloc a l’agenda perquè eixa no siga l’única cervesa en eixa companyia fins l’any següent.

Enguany a més, part de la desconnexió serà a un lloc d’eixos que sense haver estat mai ja sé que m’agrada. Entre Podarcis lilfordi, i tot tipus de fauna aquàtica, enmig de la mediterrània i amb bona companyia. Uns dies de segur inoblidables. Ja vos contaré.

Si algú vol alguna cosa estic a l’illa de s’aire.

Bon estiu!

Feslloc

2008-07-04T05:28:00.003+02:00

Se'n veniu??

www.lagira.cat

Video de presentació

mamífers marins

2008-06-07T00:33:00.017+02:00

L'altre dia (no sé massa bé com) vaig trobar aquest article per internet.

Article publicat a www.tribuna.cat

La migració de cetacis en perill davant la costa valenciana

Diversos experts en cetacis de l’Estat espanyol estan demanant precaució a les embarcacions, especialment als ferris, que circulen per les aigües valencianes, per evitar col·lisions amb exemplars de diverses espècies de cetacis, com el dofí llistat, el comú, o la balena rorqual comú. L’alarma ha sorgit després que s’hagin observat tres balenes a pocs quilòmetres de la costa de La Marina, aigües a través de les quals els cetacis realitzen la seva migració cap al litoral de Ligúria. En passen centenars cada any però, segons els experts, és estrany observar-ne tant a prop perquè cada vegada n’hi ha menys i solen viure en aigües allunyades de la costa. En aquest sentit, un recent estudi de la Universitat de València encarregat pel Ministeri de Medi Ambient alerta de “l’intens tràfic marí de vaixells de càrrega de gran calat i de vaixells de passatgers de gran velocitat i de grans dimensions, amb els quals es poden produir col·lisions”, fent referència als cetacis.

Molts hem vist documentals de balenes i dofins en televisió, documentals d'uns bitxos impressionantment grans i molt curiosos que sempre relacionem a llocs molt llunyans en les que es poden eixes cues gegants eixint de l'aigua.

Cert és que no vivim a l'Argentina (d'on solen eixir les imatges de les balenes als documentals), i que la mediterrània és una mar xicoteta, però prop de les nostres costes viuen quantitat de cetacis, alguns d'ells molt més grans del que imaginem.

Han estat diversos els casos de cetacis morts que han aparegut al port de Barcelona, i és que en la seua migració de des del Sud de la mediterrània cap a aigües properes a França i Nord d'italià, alguns grans vaixells s'han emportat per davant estos gegants provocant-los la mort mentre migraven pel canal que hi ha entre la costa valenciana i les Balears (Canal Ramon Llull) .

Entre els cetacis que viuen a casa nostra trobem 3 tipus de dofins, però també la segona Balena més gran del món (després de la Blava), el Rorqual comú, que pot arribar a mesurar entre 18 i 22 metres de llarg, i pesar entre 30 i 70 tones. A mi almenys em sembla fascinant que podem tindre animals com estos tan prop de casa.

Cetacis mediterranis:

Rorqual Comú (Balaenoptera physalus)

Cap d'olla negre (Globicephala melaena)

Cap d'olla gris (Grampus griseus)

Dofí Comú (Delphinus delphis)

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba)

Dofí mular (Tursiops truncatus)

Catxalot (Physeter macrocephalus)

Curiosos mamífers aquestos que després de l'aventura evolutiva de conquerir la terra ferma van decidir tornar al lloc d'on tots nosaltres provenim, i de pas, fer un poc més màgics, si és que això és possible, els mars i oceans del planeta blau en el que vivim.

s'imagineu bussejar entre ells?

Serra de Mariola

2008-05-27T19:47:00.005+02:00

No fa massa vaig descobrir que podien penjar-se power points al blog (no serà cap descobriment, però jo no sóc cap entés en informàtica, i ja faig el que puc).

Com que hui he hagut de fer una xicoteta exposició sobre els valors naturals de la Serra de Mariola, i per fer-la n'he fet servir un (de power point), per si algú l'interessa (és simplement l'esquelet del que ha sigut l'exposició, però no sé...), doncs el penge.

| View | Upload your own

I una cançó de Joan Miquel Oliver (cada dia m'agrada més este home)- que xarrant de tot ha tret un llibre: El misteri de l'amor

'L'única cosa que estic en condicions d'afirmar és que és un llibre" declaracions de Joan Miquel Oliver sobre el seu llibre.

a dopo!

Ah! per cert, una pàgina genial sobre botànica de les nostres terres: l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

verdures

2008-05-14T01:33:00.002+02:00

al mercat de Padova

Pau

2008-05-07T03:17:00.004+02:00

Recorde al primera vegada que vaig sentir Pau Alabajos. Va ser a la cafeteria del Palau de la Música de València, aquella nit plujosa farà ja 3 anys (no recorde massa bé)que un grup de músics i molts dels qui escoltem eixos músics vam ocupar la cafeteria per reclamar espais on poder interpretar la música feta en valencià (com eixe mateix Palau o per exemple la nostra televisió pública). Reconec que aquella nit va ser una de les més emocionants que he viscut, i de la que m'agradaria escriure en algun moment (crec q no ho he fet encara).

El cas és que en aquella cafeteria vam tindre el luxe d'escoltar (i fins i tot atrevir-nos a acompanyar "cantant") a molts dels músics que s'atreviren a fer versions acústiques d'algunes cançons. D'entre tots ells recorde un xicot prou jove que no havia vist en la vida que va cantar "Al vent". Gràcies a internet Anna i jo vam acabar esbrinant el seu nom, i des d'aleshores l'hem perseguit per cada concertet que hem trobat prop.

Pau ha tret el seu segon disc "teoria del Caos", disc que encara no tinc la sort de tindre a les meues mans, però que espere tindre prompte. Tansols he pogut sentir una cançó, i pera mi és excel·lent.

Contra el ciment:

*a la botiga virtual de la web es pot comprar el disc per 10 euros

Maig Rumbero!!!

2008-05-04T23:49:00.002+02:00

Els exàmens estan ja prop i no estem per a molta rumba, però esta setmana passada després de vore a la Troba Kung-fu a Alacant m'he posat a recordar aquelles cançons que tant m'agradaven de Dusminguet, i buscant per internet m'he trobat este regalet.

Curiosa versió de l'Empordà de Sopa de Cabra:

i unes cançonetes de Dusminguet:

La pelle d'oca

2008-05-04T05:04:00.004+02:00

A que mai t’havies imagina’t veure un concert d’Antònia Font als peus del castell de Santa Bàrbara?

El dissabte n’érem molts, molts més dels que molts esperaven, i allò que no semblava possible ho va ser. Carrers plens de gent i fins i tot molta complicitat de la gent que passava pel carrer (amb algunes excepcions).

Un dia de festa per recordar un any més que estem ací, un escenari diferent, la mateixa gent, la nostra gent.

parlen

2008-05-04T05:02:00.002+02:00

Hi ha que gent parla, parla, parla i parla. Parla i de vegades sembla que no diu res, però en realitat diu molt, diu molt quan parla del que no sap i de qui no coneix, diu tant de si mateix que millor que no parlés.

:-)

Pausa

2008-04-21T19:54:00.002+02:00

Del 22 al 25 d'abril els de Banyeres tenim una cita que no podem deixar passar. Estos 4 dies ja sabeu on trobar-me.

i enguany les festes amb un dia més (a Alacant)

ens veiem!

aigua

2008-04-19T13:49:00.002+02:00

Estos dies estem de nou sentint les mateixes històries que fa un temps sobre l'aigua, els transvasaments, les aigües "sobrants" dels rius (un concepte estrany) etc. Sempre les mateixes històries polítiques, acusacions, arguments simplistes i falta d'informació.
Ens cal sentir a gent que entén, gent que per damunt de dogmes polítics fa propostes amb sentit comú i a més de 4 anys vista, i una d'elles és Pedro Arrojo.

Jo encara no he vist cap debat amb experts per la "nostra" televisió, eixa que tant preocupada es mostra per la sed que pateix el camp valencià. Fa 2 dies em van enviar una entrevista de Pedro Arrojo a una televisió que a molts valencians no ens deixen vore, supose que precisament per que fa aquest tipus de programació.

A qui li interesse el tema de l'aigua, la seua problemàtica, i les possibles solucions, vos recomane esta entrevista que enllace baix (no he sabut posar el vídeo).

http://www.tv3.cat/videos/381809

15 anys sense Guillem

2008-04-11T21:41:00.014+02:00

Silenci, el silenci de sempre dels de sempre.

Quan et poses a rellegir articles de premsa del que va ser tot el cas Agulló te n'adones que poques coses han canviat des d'aleshores, que el País Valencià continua sent el bastió de l'ultradreta espanyolista (amb més de 600 agressions a l'any, poca broma). Veus que els que aleshores van callar, continuen fent-ho, també aquells que van mirar cap a un altre costat, que aquelles persones que van intentar criminalitzar Guillem ara participen en debats de canal 9 i qui li va llevar la vida ara es presenta a les eleccions. Eixa és la trista realitat del país que tenim...

Jo no recorde aquell assassinat, amb 8 anys per sort no t'enteres d'aquestes coses, no entens el que vol dir extrema dreta, odi racial, odi ideològic, feixisme etc. Però Guillem i tot el que va envoltar la seua mort ha esdevingut un símbol, el símbol contra la intolerància, contra el feixisme, un símbol que molts hem anat coneixent amb els anys. Perquè la mort de Guillem va més enllà de la mort d'un independentista de 18 anys a mans del feixisme, va ser i és una demostració de la "justícia" que tenim, de la "democràcia" en la que vivim, i de la manca de dignitat d'aquells que s'omplin la boca amb paraules com democràcia, justícia o convivència.

Qualsevol de nosaltres podia haver sigut Guillem, o Miquel Grau, o un de tants agredits dia rere dia als nostres carrers.

Aquest post pretén ser un humil homenatge a Guillem, 15 anys després de la seua mort. Davant el silenci institucional d'ahir i de hui estem nosaltres per lluitar contra l'oblit, i no podran fer callar la nostra veu.

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Viquipèdia

Reportatge El Temps

Recull d'aticles d'antifeixistes.org

Video A3 sobre ultradreta a València

acte homenatge a Burjassot 12 d'abril

Els blocs en record i homenatge

15 dias en agosto

2008-03-14T15:20:00.004+01:00

Fa uns dies em van enviar aquest curt. està molt bé.

Tornar

2008-02-19T15:51:00.012+01:00

Demà ix l'avió des de Bologna cap a València en el que torne després des cinc mesos (amb un parèntesi de 4 dies) a terres italianes. Sobre l'erasmus se'n poden dir moltes coses (sobretot molts tòpics que poden complir-se o no) però si em demanen una definició en una paraula, eixa és, almenys en el meu cas, intensitat, sense dubte. En uns mesos coneixes a moltíssima gent que passa a ser-ho tot, la teua familia, amics etc. Ara toca fer maletes i tornar a valència, i a Banyeres, tornar... El meu balanç és positiu per totes bandes, estudis, viatgets (tot i que no he tingut massa temps)... però sobretot a nivell personal, ja que me'n torne amb la sensació d'haver conegut a gent que tot i que potser no tornaré a vore (o potser sí, mai se sap) et marquen, i que difícilment oblidaré.

I mentre hem fet les maletes aquesta setmana els qui marxàvem (per ara Edgar (un xic de Reus) i jo, uns 40 erasmus (que realment eren 40 amics)s'han encarregat de assegurar-se que tardem en oblidar aquesta experiència i de pas perdre part del fetge en 7 dies. El resultat? la EDGAR BIGGEST WEEK, EL CARLES BIGGEST WEEKEND (per culpa dels exàmens no he pogut fer tota la setmana), i la LAUREA DE HECTOR (que se'n va més avant però ha acabat la carrera ací). Tota una setmana de descansar poc i riure molt, una setmana que acaba hui per mi i que ha sigut de les coses més divertides que he viscut.

I demà, a València! (espere que sense massa problemes amb Ryanair).

algunes fotos:

Edgar i jo

Diumenge a Padova

Diumenge Padova

a Padova també fa fred

Ruben, "ficus" i jo

i no podia faltar esta cançó:

"sóc algú"

2008-02-10T21:51:00.000+01:00

No he descobert ara a la Clara Andrés, però la veritat és que cada volta m'agrada més. Mai no havia sentit esta cançó, però l'he sentida, i m'abelleix compartir-la al bloc.

quina hora és??

2008-02-09T19:39:00.000+01:00

M'ha fet gràcia este video, jeje, no sé.

bicicletes...

2008-02-07T03:33:00.000+01:00

Oggi non è stato un giorno facile, ma a la fine, è stato un giorno grande, di quelli che hai una sfida che non credi sia possibile superare, e poi, credi un po in te stesso, e lo fai, e quindi tutto va bene, e sei un po più felice, e poi tutto è un po più semplice, un po meglio...

M’agrada molt aquesta cançó, li la dedique a qui tinga una estoneta per escoltar-la, tranquilament...

Bona nit.

No m'interessa/no conteste

2008-01-31T23:35:00.000+01:00

Diuen que a la gent no li interessa massa la política, però per posar un exemple, el programa Tengo una pregunta para usted en el que va participar el senyor Mariano Rajoy va tindre una audiència de més de 6 milions d'espectadors, i va ser el programa més vist de la nit en diferència. Potser n'estem farts de política quan esta és únicament criticar l'adversari i prometre un mes abans de les eleccions les mil meravelles, però a la gent li interessa allò que pensen els polítics, i tant, i la gent té dret a saber, per exemple, allò que es fa amb els seus diners, i si vols saber, aleshores, fas preguntes.

El President Camps es veu que no ha entés massa bé el que significa ser president d'un poble, que l'ha triat, i que t'he dret a preguntar-li els seus dubtes i demanar-li comptes quan ho crega convenient. Es veu que tampoc no ha entés com que no tots podem anar a demanar-li comptes i preguntar-li els nostres dubtes, tenim uns mitjans de comunicació que tracten de fer-nos arribar eixa informació i per tant uns mitjans als que ha de tindre un mínim respecte i si li fan una pregunta, provar de respondre alguna cosa.

Molts pensàvem que el fet de tancar els repetidors de TV3 havia sigut a per que els valencians no tinguérem una altra informació diferent a la oficial, a canal 9, i supose que és una de les raons principals, però si no deixes que la veu de uns altres (els malignos) arribe als valencians, almenys podries utilitzar tu la teua, no? Bueno, tot un misteri que no justifica el fet que Francisco Camps siga un polític molt poc carismàtic, ja que ni Rajoy, ni Zapatero, ni Montilla són la alegria de la huerta i solen tindre el costum de respondre de tant en tant quan se'ls fa una pregunta.

Misteris de la vida...

El cas és q ahí van dos vídeos per a qui no els haja pogut vore on es pot comprovar del que parle. Per mi, el més al·lucinant a banda del pique amb el reporter del CQC, és quan el periodista d'INFOTV li pregunta per les despeses de la visita del Papa, i Camps no sols no respon sinó que diu que no vol més preguntes, i que si els altres periodistes volien fer preguntes que li demanen comptes al periodista d'INFOTV, com quan a l'escola algú es portava mal i ens castigaven a tots...

Coses de la política valenciana...

vídeo de CQC:

vídeo infoTV:

Befana

2008-01-05T15:42:00.000+01:00

Conta la llegenda que els Reis Mags, quan anaven a portar-li els regals al Jesuset, de camí cap a Betlem, es van perdre i li van demanar ajuda a una anciana, aquesta, malgrat la insistència del reis per a que els acompanyara en el seu viatge, no ho va fer. Més tard, se’n va penedir de no anar amb ells, i aleshores, va preparar una cistella plena de dolços i va eixir a buscar-los sense èxit. L’anciana, aleshores, va decidir aturar-se a totes les cases on hi havia un xiquet i regalar llepolies a cada xiquet amb l’esperança de que un d’ells fos el Jesuset . Des d’aleshores vaga pel món fent regals a tots els xiquets per aconseguir el seu perdó.

La Festa de la Befana pot derivar d’antics elements folclòrics pre-cristians, adoptats i adaptats per la tradició cristiana, i l’origen d’aquesta figura pot vincular-se amb tradicions agràries paganes relacionades amb l’inici del nou any.

La Befana és descrita com una anciana que vola amb una granera, però que a diferència de les bruixes sempre té un somriure i porta amb ella un sac ple de dolços, regals i també carbó. A molts llocs d’itàlia (entre ells a Ferrara) la nit del 5 de gener, si els xiquets han sigut bons, els deixa dolços i xocolatines als calcetins que els xiquets han penjat eixa nit, i si no, els deixa carbó.

La leggenda della Befana

Hi ha romurs que de potser enguany no poden arribar els reis

3 anys amb NAT

2008-01-04T22:02:00.000+01:00

Fins fa 3 anys mai no havia estat subscrit a una revista. M'agrada llegir però reconec que per la meua economia d'estudiant normalment m'informe a les edicions digitals de diaris, revistes etc. En febrer farà tres anys que Anna em va regalar pel meu aniversari un regal que canviaria aquest costum meu de no deixar-me un duro en publicacions de paper (sempre amb algunes excepcions, clar). El meu regal d'aniversari va ser una revista que aleshores començava anomenada Nat, una revista de la qual encara recorde la foto d'aquell mussol en la portada. Poc vaig tardar en endinsar-me en ella, llegir-la i rellegir-la. Es tractava d'una revista molt completa, molt gràfica i senzilla sobre medi ambient que ens descobria la natura del món i especialment ens ajudava a redescobrir la natura del nostre país. I tota aquesta tasca, la feia en valencià... Una revista sobre natura, feta íntegrament en català i dirigida per una valenciana.
Eixa mateixa setmana vaig decidir fer-me subscriptor de la revista, i des d'aleshores no m'he perdut cap número (des d'Itàlia amb menys regularitat, però amb les mateixes ganes l'he continuat llegint).

Hui he llegit una mala noticia. Segons ha dit l'editorial, el proper febrer eixirà al carrer l'últim número d'aquesta revista. Segons l'empresa editora la revista ja no és rentable. Una veritable llàstima dir-li adéu a una publicació de tanta qualitat. Per estimar la natura se l'ha de conèixer, i esperem que els 3 anys de vida de NAT, els 3 anys d'aquest meravellós projecte que sembla que arriba a la seua fi, haja servit per donar a conèixer un poc més la natura del nostre país, per així estimar-la i conservar eixe gran i fràgil tresor que tenim.

Algunes fotos de la Nat que vaig penjar al Bloc

Comunicat de Mª Josep Picó

Notícia Vilaweb

Per tots vosaltres

2007-12-19T04:29:00.000+01:00

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

ZORIONAK ETA URTE BERRI ON

FELIZ NAVIDAD Y PROSPERO AÑO NUEVO

FELICES NAVIDAES Y PROPERU AÑU NUEVU

BON NADAL E ANO NOVO

MERRY CHRISTMAS AND A HAPPY NEW YEAR

LINKSMU KALEDU IR LAIMINGU NAUJU METU

ZALIG KERTFEEST EN GELUKIG NIEUW JAAR

FRÖNLICHE WEIHNACHTEN UND EIN GLÜCKLICHES NEUES JAHR

GAJAN KRISTNASKON

BUON NATALE E FELICE ANNO NUOVO

La seua "democràcia"

2007-12-17T16:54:00.000+01:00

Ho sent, no em fartaré de parlar d'aquest tema, perquè em sembla una de les coses més greus que li ha passat a la democràcia valenciana, una de les més tristes que li ha passat a la democràcia en el nostre país.

Ferrara és un lloc xicotet i el 60% dels erasmus són espanyols, i la llengua uneix molt (tant el valencià com el castellà), cosa no massa positiva pel que fa a la integració en la cultura italiana i l'aprenentatge de la llengua (encara que tot va ja a la seua marxa, per fi), però cosa molt fascinant pel que fa al coneixement de gent de totes bandes de l'Estat Espanyol, de llocs on mai no has estat, cultures diferents, accents, llengües, etc. -sempre és curiós aprendre refranys andalusos o alguna que altra parauleta en Euskera-. És un món que a mi em fascina, i serveix per reflexionar sobre alguns dels estereotips (bons i roïns) que tenim sempre en el cap i també per descobrir-ne alguns sobre els teus que tal volta no t'havies plantejat. Si és interessant aprendre, per mi també és molt interessant fer entendre la meua realitat com a valencià (i dic la meua, perquè és obvi que molts valencians en tenen una altra), i això passa des de explicar-li a un ambientòleg andalús la política valenciana sobre els espais naturals o la LUV, a un basc quines són les herbes de l'herbero, o a un italià què són les festes de moros i cristians etc. Òbviament la llengua és una de les coses més interessant i per desgràcia més desconeguda per a gent que viu tant a prop de tu,(i no tant per als altres erasmus -cosa prou... curiosa?).Sempre t'emportes molts xascos (sobretot per desconeixement de la gent) i a l'hora sorpreses prou agradables com conèixer un anglés que porta un any estudiant català a Manchester, 2 italians que escolten els grups que tu escoltes i que canten en català, o algú que viu a centenars de quilometres del teu poble i sap situar la teua comarca, hi ha de tot...

i dic tot açò perquè en la diversitat és això, diferències, diferents formes de vore el món, per ideologia, per inèrcia del lloc en el que has nascut etc. Seria impossible posar totalment d'acord a més de 3 persones en qualsevol tema, i això, en el fons, és mooolt interessant.

Tristament, estos dies ha hagut unanimitat entre les persones que he comentat el tema del tancament dels repetidors de TV3 (i la multa dels 300.000 euros). Quan persones de llocs tan diferents, de ideologies totalment oposades a la teua, es posen d'acord i no entenen res, o directament no poden ni creure's que això estiga passant en la seua Espanya, aleshores te n'adones que estàs fotut, que les valencians estem fotuts, perquè se suposa que hi ha coses hui en dia inqüestionables a un país democràtic.

No pecaré d’ingenuïtat, ja són moltes coses... Sí, les majories absolutes sovint porten a decisions arbitràries sense cap tipus de consens (perquè no el necessiten), i és una de les coses que té la democràcia, cert, però per tancar els repetidors d'una televisió pública d'una "comunitat autònoma veïna" pagats per milers i milers de valencians, i creure que es pot negociar posant com a premissa que eixa televisió pública canvie el seu llibre d'estil (entre una de tantes barbaritats) ja s'ha de tindre un sentit nul de la llibertat d'expressió i cap respecte per les idees dels demés. Per donar lliçons de valencianitat tancant la única televisió del món que emet integrament en valencià s'ha de ser cínic.

aquest és el seu concepte de democràcia...

video cedit per ACPV a vilaweb.tv

Un regalet

2007-12-15T01:22:00.000+01:00

Antònia Font m'encanta, ho reconec, però encara que intente estar al dia de tot allò que m'agrada (com qualsevol) no sóc massa diguem-ne "friki?", o almenys no sóc un super fan d'aquest que ho saben tot, i això té els seua avantatges, com per exemple trobar-te un dia qualsevol amb un nou Cd per exemple d'Antònia Font, sense esperar-lo, sense saber que l'estaven enregistrant etc. I això va passar fa unes 2 setmanes.

El nou disc d'Antònia Font és un poc estrany (que ben mirat no és cap novetat), No hi ha cap cançó nova, tampoc no és un directe, és un recull de cançons orquestrades, i interpretades si no m'enganye per Bratislava Symphony Orchestra.

Tota una banda sonora, simplement, Antònia font...

(després de barallar-me amb el goear he pogut pujar algunes cançonetes)

i un video

i unes carxofes (Del mercat de Padova)

televisions

2007-12-12T20:34:00.000+01:00

Entre exàmens, i alguna que altra visiteta que he tingut per ací (gràcies Anna per la super-sorpresa, i gràcies Marta per la super-visiteta des de Leeds de camí cap a València) no he estat massa enterat de les últimes noticies, ni de les italianes ni de les valencianes.

Ara, en un moment estava llegint noticies i visitant els blocs que tinc costum de visitar. El Bloc de Xavi Sarrià (el cantant dels Obrint Pas) és un dels que més m'agrada, i és que a l'igual que les lletres, moltes vegades Xavi sap expressar allò que molts pensem amb una claredat, tranquil·litat i contundència extraordinària. Dic açò perquè vaig a permetre'm fer un copiar pegar d'un post del seu bloc, un post sobre una noticia trista per als valencians, però també per a qualsevol demòcrata. Totalment d'acord amb Carrasqueta

Ahir van tancar els repetidors de la Carrasqueta. Ho van fer sense avisar, de nit, un diumenge, intentant despitar a la premsa, amb la intenció de driblar a tots aquell que l'havien defensat uns mesos abans. És una llàstima. Però és el que hi ha.

A partir d'ahir a les comarca del sud d'aquest país ja no es pot veure TV3. Una televisió en català. No em posaré ara a ressaltar les llums i les ombres de TV3. Només diré que és una televisió pública, que emet tots els continguts en la nostra llengua, que hi té un compromís legal i que l'aplica. Ací al sud també en tenim una. I és una llàstima que n'hagem de veure una altra. És una llàstima. Però és el que hi ha.

Perquè la del 9 no garanteix el nostre dret de veure televisió en la nostra llengua. Perquè té un compromís legal, però no l'aplica. Perquè és un instrument escandalosament subjectiu, manipulador i jo diria fins i tot, antidemocràtic. Perquè està completament al servei del govern. Perquè persegueix als seus professionals que no ho estan. Perquè obvia l'opció política, social, cultural i nacional de desenes i desenes de milers de valencians. Perquè ens fa invisibles i se n'orgulleix. I no amb la crosta, sinó amb la pell i els músculs i els ossos. És una llàstima. Però és el hi ha.

Mentrestant, els polítics del nord es perden en baralletes sobre qui té més o menys filiació nacional i els d'ací baix en sobre qui sent més o menys els colors d'Espanya. I nosaltres anem perdent els nostres drets civils. Un rere l'altre. I ens sentim més indefensos, criminalitzats i perseguits. I quan ja ens han tallat els braços, ens tallen les cames i quan encara seguim drets ens tallen la llengua i quan encara seguim vius es desesperen. I s'enrabien. I llavors ens declaren la guerra. Però si la volen la tindran. No ens espanten les derrotes. Ni hem nascut per ser vençuts. És una llàstima. Però és el que hi ha.

Noves fotos

2007-12-01T23:19:00.000+01:00

Hi ha noves fotos a l'àlbum

Prem damunt de la imatge per vore les fotos

Ferrara 2

els Pistatxos, uns nous amics

2007-11-28T19:00:00.000+01:00

Fa un temps parlava amb uns amics sobre menjar (algo prou habitual entre nosaltres), i algú em va dir la gran frase de "no conec res que a tu no t'agrade". No és cert del tot però si ho és que m'agrada casi tot. Tenia una punxeta en el meu estómac pel que fa als pistatxos, ja que a tot el món li agraden i a mi no. Sí, és cert, no passa res perquè no t'agrade algo, però jo sóc un poc cabota, i no m'acabava de convèncer la cosa. Realment feia anys que no els tastava, ja que la meua primera vegada recorde una agonia prou desagradable i anys després, ho vaig tornar a intentar i vaig boçar. No sé, són coses, però l'única cosa que m'agradava d'ells era el color.

Hui després d'anys ,Rocio (una de les meues companyes de pis) estava menjant pistatxos i no es creia que no em pogueren agradar, i jo, valent he decidit fer un nou intent.

No entenc res, com puc haver passat tots estos anys sense ells?????

(perdoneu però se me'n va el cap)

Un relat molt bo sobre el món dels pistatxos:

Revolució pistatxera

Un relat de annabella pampallugues

http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=140912

Arriba un moment en la vida d'un pistatxo en què no pot fugir del seu destí i ésser menjat per una criatura superior a ell en tots els aspectes. Als albors de la civilització pistatxera, els seus pobladors no estaven molt fets que hagueren de ser menjats, engolits, tragats com si la seua vida no tingués més sentit. Però aquesta civilització, gràcies a l'evolució començà a assumir el trist destí.
La vox populi diu que, de tant en tant hi ha algun pistatxo rebel que amb totes les seues forces fa de la seua closca una cuirassa tancada, gairebé segellada, per tal que els humans no se'l puguen cruspir... però, oh pobres ingorants, no saben que la tecnologia humana és molt i molt avançada, i que gràcies a ella s'han pogut inventar màquines perfectes com el trencanous o els martells! Però no voldrà dir això, que qui sap si algun dia, el Deu dels pistatxos -que compta amb tota la fe dels seus devots- els afavorirà amb closques intrencables?? comportarà això la revolució pistatxera?? resistiran les mandíbules humanes tanta pressió?? Jo, personalment, n'estic vertaderament preocupada.

concurs fotografia

2007-11-28T11:59:00.000+01:00

L'associació d'ambientòlegs Bonamira (un grup de maleantes de la Universitat de València amb ganes de fer coses), van convocar fa un temps el I Concurs de fotografia crítica, i el termini per a la presentació de les obres acaba el dia 2 de desembre (això està ahí ja) així que a qui l'interesse que s'afanye!!! (jo reconec que la fotografia no és el meu fort).

Bases del concurs

i ja de pas només recomanar-vos la I Setmana del Medi Ambient i la Sostenibiliat, també organitzada per Bonamira que que tindrà lloc al Campus de burjassot el del 10 al 13 de desembre.

programa

ci vediamo

Consum

2007-11-28T01:15:00.000+01:00

Ara que ve el nadal i que tots comprem massa coses, és interessant saber coses com aquestes a l'hora de triar.
rànquing verd d'electrònics (pdf)

Dies...

2007-11-28T01:06:00.000+01:00

Hi ha dies d’eixos que arribes a casa cansat, amb 9 euros d’apunts en la motxilla fresquets directament de la reprografia i te n’adones que per posar-te a estudiar seria interessant saber un poc d’italià. Dies en els que tu, que ets un sangonera, passes de sopar, i els que el cafè ja no fa efecte, i que una senzilla cançó et dóna forces però te les lleva en el just moment que acaba de sonar, o que no sents cançons que donen forces, sinó cançons que et comprenen, dies en els que et descobreixes coses que no t’agraden i algunes que no saps si t’agraden o no, dies que escoltes coses que no vols, dubtes, i dubtar ja cansa (tot i estar-ne molt acostumat). Hi ha dies i dies...

Tot i això, hi ha dies en els que després de tot açò reps una cridada, un e-mail, una postaleta, i cansat com estàs et ve un somriure, i saps que hi ha dies,però en el fons, la vida és bonica (i a vegades complicada)

A dormir i a pillar forces, que demà comença un nou dia...

Buona notte

Un dia trist...

2007-11-12T20:38:00.000+01:00

Ràbia, indignació, injusticia, terrorisme encobert de simples agressions, i de nou, somriures que no tornaran...

fins quan...

- Assassinat a Madrid un jove antifeixista

- Homenatge a Carlos

I tu, què vols ser de major?

2007-11-11T02:22:00.000+01:00

Ambientòleg! I això pa q serveix?

Per fi tot l'embolic d'assignatures, convalidacions etc. ha arribat a la seua fi (ja estava bé), i entre modificacions de contractes d'estudis, modificacions de matricules, intents d'anul·lar crèdits matriculats (que han sigut això, intents) etc, fa 2 dies vaig descobrir com per sorpresa (i no és conya) que m'havia matriculat de tots els crèdits que em quedaven de la carrera. Estar matriculat no vol dir aprovar, per suposat, i de fet és molt poc provable que en juny puga aprovar-ho tot (és una barbaritat), però una part de camí està prop d'acabar.

Uf com passa el temps... 5 anys ja... i hui que m'han arribat al mail alguns dels pressupostos que els companys de classe estan fent per a un possible viatge de fi de carrera he començat a recordar el meu primer dia de classe, i sobretot el moment en que vaig decidir que els propers anys me'ls anava a passar estudiant Ciències Ambientals, i el que és per mi aquesta llicenciatura en si mateix.

Quan comences una carrera sempre tens la por d'haver-te enganyat. Jo no sé si quan tota aquesta època acabe i haja de buscar feina me'n penediré de no haver fet una carrera d'eixes que de segur tenen "moltes eixides" o directament d'haver sigut universitari, però ara per ara pense que si tornés a nàixer estudiaria CCAA, i això, és una sort.

Realment no recorde massa bé el moment exacte en el que vaig decidir fer ambientals (tinc molt mala memòria) però de segur no va ser tan exòtic com algú dels meus amics que va tindré una il·luminació en una platja mallorquina qui sap en quin moment d'ubriaco. Puc pensar que seria pegant-li mil voltes a les carreres possibles per les webs d'unes quantes universitats, encara que en el fons aquest tipus de decisions tan importants tenen més de cor que de cervell (per la senzilla raó de que el cervell humà no dóna per a tant) i de segur que en el fons sense jo saber-ho, i sense saber que existia eixa carrera, a decisió havia estat presa temps abans.

Ciències Ambientals és una barreja de mil històries (moltes d’elles apassionants). No estava mal explicat en aquell post que vaig penjar ja fa un temps. Quan estàs a punt d’acabar la carrera et fan eixa pregunta que no sabies contestar de i això “per a que serveix...” i després de 5 anys podries explicar moltes coses i al final no expliques res. Anar-te’n de pràctiques amb tenda de campanya a un poblet perdut en mig del no res, fer un recompte de merdes de mamífers per un bosc de Pirineu lleidatà, o caminar per un poble Valencià qualsevol per observar el que tot valencià veu quotidianament, cases il•legals i barbaritats urbanístiques t’ha d’agradar. .. I per mi, i malgrat algunes decepcions en assignatures (com en qualsevol carrera), m’apassiona...

Què per a que serveix? Per moltes coses, però per mi el més important és que serveix per entendre una part més d’aquest món, una part que per mi és molt important i que si fórem un poc més intel•ligents deuriem tindre més en compte.

ja quasi un mes

2007-10-19T14:34:00.001+02:00

Farà ja quasi un més que estic a Ferrara, i ací n’he parlat poc. Els primers dies no van ser fàcils, però els vaig passar en bona companyia, per sort. Ara, tot tira endavant a poc a poc, i tot i que els darrers dies han sigut d’assignatures, intentar arreglar un contracte d’estudis fent malabars, i decidir coses que no sempre són fàcils de decidir, a poc a poc vas trobant el teu lloc i vas fent-te.

Tot i que casi no he pogut viatjar i tinc pocs moment per descansar (a més de la vida erasmus, q ja és “dura” de per sí, tinc 8 assignatures en el 1r quadrimestre) la veritat és que ho he passat prou bé. Fora de Ferrara, a més de la visita de la primera setmana a Bologna, vaig fer fa poc una eixideta pel riu Po (on he de tornar) i sobretot he fet l’esport per exel·lència dels erasmus, eixir d’excursió per les nits (encara hui descobrisc alguns nous carrerets per la ciutat que són impressionants -les ciutats per les nits guanyen molt-).

Després d’aquests dies d’angoixa per l’incertesa de les assignatures, ara que ja tot està més tranquil, penses que per fi comences la vida diguem-ne “erasmus” però te n’adones que ja fa molt que estava havia començant, i que fins ara ha estat genial, encara que les preocupacionsno t'hagen deixat apreciar-ho. Per tot allò que va començar fa ja quasi un mes, i pel que queda.. ahí van unes fotos

Autofoto anant en bici amb Laura, la meua companya de pis

Dinant a la mensa

La vaig trobar al riu

Amb els companys de classe

El Po

I una cançoneta:

Feixistes

2007-10-09T22:04:00.000+02:00

Estava buscant algun que altre reportatge fotogràfic del 9 d'octubre i m'he torbat amb aquesta notícia.

És molt trist...

VALÈNCIA, 9 Oct. (EUROPA PRESS) -

ATAQUEN LA SEU NACIONAL DEL BLOC AMB UN ARTEFACTE EXPLOSIU

La seu del Bloc a València patix un atac amb un artefacte explosiu casolà que no causa ferits ni danys greus

La seu nacional del Bloc Nacionalista Valencià a València va patir este matí un atac amb la instal·lació d’un artefacte explosiu casolà que no va arribar a causar ferits ni danys materials de consideració, segons van informar Europa Press fonts de la formació política i policials.
Fonts pròximes a la investigació van indicar que l’artefacte va provocar una “xicoteta explosió”, registrada sobre les quatre del matí, que únicament va ocasionar alguns desperfectes a la porta de la seu nacional del Bloc, situada en el carrer Sant Jacinto de València.
La Policia ha obert una investigació per a intentar esbrinar l’autoria dels fets. A més, segons van informar fonts de la formació, l’edifici en què es troba el Bloc va ser desallotjat pels agents. Les mateixes fonts van assenyalar que la seu local de València, en el carrer Arquitecte Alfaro, també ha aparegut hui amb danys en les seues portes.
Per la seua banda, el secretari general del Bloc, Enric Morera, va expressar la seua “indignació” per estos fets, i va assenyalar que en la Comunitat Valenciana “ens trobem amb una situació en què hi ha un terrorisme de baixa intensitat que no té límits” i que provoca “la indefensió d’una sèrie de demòcrates que l’única cosa que fem és defendre un projecte polític valencianista, i estem ja farts d’esta situació”.
Per això, el Bloc es planteja acudir a instàncies internacionals com el Parlament Europeu per a “demandar protecció davant d’esta allau d’agressions que responen a una trama organitzada, davant de la inoperància i passivitat de la policia i els seus responsables polítics”.
Va afirmar que la seua formació ha patit “més de 50 actes delictius” als seus militants a través d’accions com a agressions físiques, amenaces per internet i verbals, pintades en les seus i crema de vehicles dels regidors i “ací no es fa res”.
En este sentit, va instar a les forces policials i al delegat del Govern en la Comunitat, Antoni Bernabé, a actuar perquè, segons va insistir, “hi ha una impunitat molt gran cap a una trama organitzada terrorista que actua en el País Valencià”.
A més, Morera va fer un crida a “totes les forces democràtiques” perquè “condemnen esta agressió i totes les que es produïsquen” amb l’objectiu d’evitar que “passen a majors”, va indicar.

impunitat

àlbum

2007-10-09T11:47:00.000+02:00

Des de hui queda inaugurada una nova secció al bloc, la secció fotos on intentaré anar penjant totes aquelles fotos que vaja fent i que m'agrade compartir amb la gent. Per ara sols hi ha 2 àlbums, un d'ells amb algunes fotos de la primera setmana per Ferrara i Bologna, i l'altre del viatge que vam fer l'any passat els companys de classe a visitar altres 2 companys, Macià i Rossa Anna, que estaven d'erasmus a Lille.

Prompte penjaré algunes fotos més.

Fotos

Vespra de la diada

2007-10-08T12:01:00.000+02:00

Des d'ací, de vegades és un poc difícil estar informat de l'actualitat valenciana (quasi tan difícil com des de Banyeres), això sí, tinc la sort de portar ja dues setmanes sense veure Camps a la televisió (i no sabeu el que es guanya en qualitat de vida, vos ho recomane).

Tot i això, gràcies a internet m'arriben les noticies de sempre, les de la realitat dels valencians, les de les agressions d'espanya2000 i les del GAV, però també les de la complicitat del PP i el silenci del PSOE valencià(PSCV).

Agressions a militants nacionalistes (i humiliacions en la policia per no voler posar la denuncia en valencià), agressions en el correllengua, torna-te'n del concert en taxi que estan els gossos esperant-nos fora, i la policia? No vages per valència amb eixa samarreta. El de sempre...

Pots fer una manifestació de 25.000 persones que no eixirà per televisió, però això si, crema una foto del successor de franco o una bandera i seràs primera plana, eixos són els mitjans de comunicació que tenim. Fes una pintada que ofenga la corona i veuràs quin rebombori, apallicen a un dels nostres i tot es silenci, eixa és la democràcia que tenim.

30 anys i la cosa continua, 30 anys de l'assassinat de Miquel Grau i res no ha canviat. Atacs a llibreries, a la universitat, insults, bombes... i quantes mentides i silenci.

Lleis de partits, però l'assassí de Guillem Agulló es presenta a les eleccions.

Ja me'ls veig demà a la Plaça del Parterre de València, de tratge amb un ramell de flors per Jaume I, el dia (l'únic) que tots ells parlen en valencià, i tots els valencians hem d'estar orgullosos de ser el que som, i "de nuestras señas de identidad" que ells de manera tan implacable amaguen. Fa ja uns anys vam voler vore aquest circ, però allí no érem ben rebuts i vam ser democràticanent expulsats de la plaça del parterre amb hòsties i insults.

Sort que cada vegada que ens intenten obrir el cap, els que fan és obrir-nos més els ulls.

Qui no fa la vespra, no fa la festa, així que gaudiu aquesta nit, que sempre hi ha bons concertets per València (ja em pillaria jo un avionet ben agust, però no pot ser), i demà tots a la manifestació.

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

Enllaços:

mail obert Vilaweb
Agressió a Santi Rosado
Sobre Miquel Grau (per Xavi Sarrià)
Correllengua
Manifestació 9 d'octubre
Concert Bloc Jove

Per Ferrara (resum)

2007-09-25T20:24:00.000+02:00

Des de dissabte passat Anna i jo estem per terres italianes. Des d’aleshores no hem tingut temps de res, i òbviament molt menys d’escriure. Aquesta simplement és una incursió un poc ràpida per contar-vos com van les coses.

Tot el dia de cul fent papers (els que heu sigut Erasmus sabeu de què va la cosa), i Anna acompanyant-me a tot (la no està veient massa Itàlia, però això si, Ferrara se la coneix tota i parla més italià que ningú). El pis molt bé i la ciutat molt bonica. Tot el món va en bicicleta (i no m’explique com no hi ha més accidents), des de xiquets a iaios, és al·lucinant, i els cotxes han d’anar entre les bicis. La gent molt amable, però els horaris un poc estranys. Pel que fa a la llengua per ara l’única cosa que he aconseguit és saber distingir entre el castellà de Cádiz i el de Sevilla, però la setmana que ve comencen les classes i el curs d’italià, així que supose que aniran canviant les coses quan tot açò es normalitze una mica. I poc més...

(quan tinga internet decent – i no agafat de mala manera d’un veí en un racó de la terrassa- estaré pel messenger i similar)

Fins prompte

Papallones

2007-09-20T01:22:00.000+02:00

Ja fa molt que no escric al bloc, la constància en aquestes coses no és el meu fort, ho reconec, i no és què no tinga res que contar, però diguem que “no s’han alineat les estrelles”, i quan he decidit de que parlar no he tingut temps per fer-ho, i quan he tingut temps no he sabut com, i sinó, no he tingut un ordinador a prop etc. (excuses...)

El cas és que tan sols em queden 2 dies al Pinar del Parat (per als que no el coneixeu és tracta d’un pinar a meitat camí entre Banyeres i Bocairent, un lloc d’eixos en els que quan plou fa olor a terra mullada, i on he passat mitja vida), i entre preparatius per al viatge, com que estic encara pendent de quines assignatures de la carrera he de fer a Ferrara, i tinc encara en el cap la desastrosa temporada d’exàmens de setembre , m’he posat a pensar en allò que estic estudiant (una carrera de la qual m’agradaria també escriure un dia, i sospite que serà millor fer-ho abans d’acabar-la i començar a odiar-la mentre pegue bacs per trobar feina), i això unit amb el fet que he sopat veient Medi Ambient (un dels millors programes que fan hui en dia a la tele), les estrelles s’han alineat i m’he posat a escriure sobre Papallones. Sí papallones. Podria escriure d’altres coses, però m’abelleix escriure sobre papallones, concretament sobre papallones nocturnes (totes dos de la família Saturniidae).

Sempre he sigut un amant dels Bitxos en general, però no he tingut especial fixació per les papallones, tot i que ningú em negarà que és fascinant que uns éssers tan poc agradables a la vista com són les erugues, es transformen en eixos éssers tan bonics. En el fons, el món dels lepidòpters és realment fascinant, i entre tot eixe món, a mi (que tampoc n’entenc especialment) em fascinen dos lepidòpters per diferents motius.

La primera papallona és la Saturnia Pyri (també coneguda com a Gran Pavón). És una papallona que vaig tindre la sort de tindre a les meues mans a partir d’unes pràctiques sobre plagues a la U.V gràcies al meu company i amic Jordi Grau, la qual no tindria res d’especial si no fos perquè té tal grandària que, nosaltres teníem la teoria de que havia de ser un mamífer, ja que podem trobar exemplars de fins a 18 cm. Aquesta papallona està considerada la més gran d’Europa, i tot i això, no sol viure més d’una setmana, ja que en la fase adulta no és capaç d’alimentar-se i es dedica únicament a la reproducció mentre viu de les reserves de quan era eruga. A les fotos s’observa un mascle i una femella respectivament, que es diferencien per les antenes (el mascle les té en forma de batidor).

La segona no vam tindre la sort de tindre-la a les mans (i eixa sort que va tindre ella, ja que en l'insectari els animals no estaven precisament vius). Però investigant entre llibres per esbrinar quines eren algunes de les papallones que teníem, vaig veure la foto i vaig quedar fascinat. Es tracta de la Actias isabelae, un endemisme peninsular que també pot trobar-se a algunes zones dels Alps Occidentals i de la qual al País Valencià trobem una població al Massís del Penya-golosa (l'Alcalatén). Aquesta Papallona està considerada la més bonica de tota Europa, i està catalogada com a espècie d'Interès Especial, i protegida entre altres coses per la Directiva Hàbitat. També es mostren a continuació un mascle i una femella.

Fotos: Enrique Luis Navarro

Totes dos papallones són de la mateixa família i a l'hora són molt diferents, ja que la primera està considerada plaga, i la segona està protegida. Tot i considerar-se plaga la primera d'elles, cada vegada és més difícil veure meravelles de la natura com aquestes, i es que els lepidòpters (com molts altres insectes) són animals sensibles que ens serveixen com a indicadors de qualitat ambiental, i la seua desaparició és una prova més del merder que estem fent entre tots.

+ fotos del rock a la mar

2007-08-07T00:18:00.000+02:00

ací van algunes webs amb fotos del Rock a la Mar

http://www.bsec.ws/rockalamar/content/index.html

http://www.myspace.com/rockalamar

i de pas alguna foto que he trobat entre elles:

;-)

Rock a la mar 2007

2007-08-01T12:07:00.000+02:00

Calor, molta, mentireta fresca fresca, ja estem ací uns quants de Banyeres, no entren les piquetes, passa’m got, ací estem un altre any, les veïnes són italianes, va vinga que açò ja va, “frisbi” i la platja, una cerveseta?. Ja estan estos ací, encantat de conèixer-vos, un caldet?, anem a l’aigua.
Terra, i arena dins les tendes, quin bon rotllo de gent, rom amb cola, hui qui toca? Connec als gossos i a Pirat’s.
Converses surrealistes, el tio del “hay de to pa to”. Va vinga que la festa encara ha de continuar!! Protector a i bussejar. Correcte, collons amb el parasol florit, que dinem?
Conèixer Dénia, mira aquella.... Açò és un altre món, hora feliç de la cassalla, al mercadona, estic fet llenya i açò ja és una porquera. Jo ja vaig cap els concerts, des de ses illes, acollonant, afonia total. Que ix el sol.
L’any que bé a un hotel... o millor no.

El rock a la mar és el descendent de l’almadrava rock. A l’almadrava rock el van matar jove (un desafortunat canvi en l’ajuntament) però amb els deures fets. Més espai, més gent i el mateix esperit, de ganes de créixer cada any, de més qualitat musical, de molt bon rotllo. Un festival així era possible al País Valencià, només calia creure-s’ho i organitzar-lo, i mentre el director del FIB diu que al seu festival no té cabuda cap grup que cante en llengua autòctona, a la Marina Alta passen coses com aquestes. Ja són tres anys, (sense contar els anys d’almadrava rock), i aquest any ha sigut més difícil (recordem que 48 hores abans el festival estava prohibit per la Generalitat Valenciana que tan sols va donar el seu consentiment quan pensava que ja no donava temps a organitzar-lo).

Normalitat dins l’anormalitat absoluta en la que viu aquest país nostre, tan complex i difícil però també fascinant.

Gràcies a l’organització, a tots els que feu possible cada any un festival com aquest.

L’any que ve més.

Acabant d'organitzar-ho tot

Manso becant

Per fi

2007-07-05T21:40:00.000+02:00

Per fi...

Vacances

fins prompte ;-)

a la mar

2007-06-26T01:08:00.000+02:00

En un altre moment que tinga més temps escriuré quelcom sobre el que va ser l'almadrava Rock i és ara el Rock a la Mar en els meus estius (del de l'any passat en tinc molts bons records). Mentre, ací deixe el cartell d'enguany, per a que aneu animant-se.

Sa nit de Sant Joan

2007-06-23T01:56:00.000+02:00

Per als qui demà en la nit no podrem clavar el cap en l'aigua (diuen que és més efectiu que mullar-se els peus) per demanar un desig, gràcies a internet sempre podrem enviar una flama del canigó als nostres amics i demanar un desig virtual.

I ja que estem, una recomanació musical, en aquest cas una versió de Redemption songs de Bob Marley, del Cesk Freixas:

La de Cesk:

I l'original:

21 de juny (2a part )

2007-06-22T03:38:00.000+02:00

Ja fa unes horetes que he vingut del concert d'Antònia Font. Com que porte una vida de mussol estos últims dies amb això dels exàmens, hui puc dir que he començat el meu dia d'estudi amb un concertet, i dels bons, que això sempre va bé.

Sobre el concert, no res, tans ols que ha estat molt bé, variat (cançons de tots els discos), curt, i com sempre amb molt bon rotllo. Hi ha persones que irradien felicitat i la transmeten a tots els qui estem al voltant, i Pau Debon és una d'eixes persones (a més de la Sole -profe de contaminació atmosfèrica-) que aconsegueix que tots els qui estem al costat siguem una mica més feliços.

Un concert d'Antònia Font als carrers de València , entrada lliure, amb una temperatura que et cagues, i cervesa fresca. què més es pot demanar? (bé, no estar ni d'exàmens ni d'oposicions...).

Vaig a continuar estudiant...

21 de Juny

2007-06-15T14:56:00.000+02:00

El 21 de juny a més de començar l'estiu, és el dia internacional de la música. Radio 3 juntament amb l'fnac i UFI han organitzat diversos concerts arreu de l'estat. És una gran noticia, ja que ha València tindrem la sort de poder sentir a Antònia Font (entre altres grups que ara mateix no conec). El lloc, plaça Sant Aguistí/Explanada del MUVIM i l'hora les 20:00. Allí ens veiem.
ç
ç
Gràcies a que per fi tornen a funcionar els reproductors del goear (espere q per molt de temps) ací deixe algunes cançons d'Antònia font: (bé, els reproductors fallen quan els dóna la gana... paciència)

Aquesta rumba l'he descobert hui:

Per cert, i parlant de tot, enhorabona a Amnistia Internacional per guanyar-se el rebuig del Vaticà i tota la recua de borregos que porten al darrere pel simple fet d'estar a favor de l'avortament en els casos de violació o quan la dóna estiga en perill de mort. L'església Catòlica milita en contra del dret a la vida digna, en contra de la igualtat, en contra de la llibertat... i està molt bé que siguen valents i ho deixen ben clar...

Catòlic jo? no gràcies

Fins prompte! ;-)

EEUU i Japó

2007-06-03T21:47:00.000+02:00

Tinc algunes coses de les que volia escriure, però ara més que mai vaig de cul. Mentre, ahí van dos vídeos curiosos, un d'ells segurament l'haureu vist molts, ja que és una part de la pel·lícula "Bowling for Columbine", però hui l'he tornat a vore i no m'he pogut resistir a penjar-lo. La història dels Estats Units, tal qual. Per a l'altre vídeo no tinc paraules, doneu-li al play i gaudiu...

fins prompte

País Valencià Bai!

2007-06-03T21:44:00.000+02:00

Bé, per acabar amb tot aquest tema de les eleccions , tansols deixar alguns articles que m’han paregut com a mínim interessants sobre l’anàlisi i valoracions dels resultats electorals:
l
Article de Ribó:
l
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3549&pIdSeccion=5&pIdNoticia=305482
l
Article d’Agustí Cerdà:
l
http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=16597
l
Del Bloc d’Enric morera:
l
http://www.enricmorera.com/blog/?p=225

27-M (2/2)

2007-05-28T01:39:00.000+02:00

M’haguera agradat no estar escrivint ara al bloc i estar fent-me 1 gintònic als carrers de València, però la cosa no ha pogut ser, que hi farem...

l
És massa prompte per fer valoracions, no perquè els resultats no siguen definitius, sinó perquè són a més de difícils de digerir, difícils d’entendre (almenys per mi).

l
Diuen que s’ha de saber perdre, i és cert. Jo li he de donar la enhorabona al Partit Popular de la Comunidad Valenciana (per guanyar les eleccions, per saber arreplegar des del vot de la dreta moderada fins a l’extrema dreta i apropiar-se de tot el vot blaver), però permeteu-me que li done el meu condol al País Valencià.

l
Les esperances que molts teníem posades en estes eleccions s’han esfumat en poc de temps, hui era el dia del partit, l’hem jugat, i hem tornat a perdre.
l
Les raons? Jo en diria moltes, però d’això ja en parlaran molts analistes polítics en les pròximes hores (o ja en parlaré jo en un altre moment). Ara que és ja un poc tard, i només m’agradaria dir algunes coses.

l
Dir tan sols que potser l’any que ve tinguem cotxes pel port de València a tota hòstia, i els gratacels més alts al llit del Túria, que els valencians continuarem sent els més guapos i els més millors, continuarem sent els més endeutats de l’Estat Espanyol i amb més Barracons als instituts. Continuarem tenint els metros més emocionants del món (en els que mai saps si arribaràs a la teua destinació), i l’índex de construcció més alt de la Unió Europea (amb el dret diví de reclamar-li l’aigua als nostres veïns del nord). Que gran és València, la seua alcaldessa i el nostre president del govern (Valencià).

l
Malgrat tot, i tossudament alçats, els qui creem en un País Valencià més sostenible (o simplement sostenible), els qui creiem en un País Valencià amb una història que mereix ser coneguda i amb una llengua que mereix ser respectada, continuem ací, i no estem disposats a callar passe el que passe. Continuarem cridant ben fort que n’estem ben farts del NODO de Canal 9 (al Lluís Motes se’l veia content hui al saber que li quedaven 4 anys més de treball), que ja en tenim prou de tancaments de televisions (per cert hui se’n tanca una a Veneçuela), de Cacics i Blavers a les diputacions (per cert, Unió Valenciana i Coalició s’han pegat bon bac, i tots sabem eixos vots on han anat) i de la paella per a tots.

l
Com diu la cançó d’Obrint Pas:

Hem passat tota la vida

amb la sal en la ferida

mai no ha curat

Hem viscut un llarg viatge

i encara ens queda coratge

per avançar

Hem rigut, també hem plorat

hem parlat, també hem callat

hem lluitat i hem fracassat

però encara ens queda combat

Un altre dia ha començat...

I ara hem pres la iniciativa

plantant cara a la mentida

no fallarem

I amb les cartes de la vida

jugarem la seua partida

no ens rendirem

Hem viscut els nostres dies

amb les velles alegries

que ens han deixat

A vegades les recordes

com si foren velles ombres

que no han marxat

Hem rigut, també hem plorat

hem parlat, també hem callat

hem lluitat i hem fracassat

però encara ens queda combat

Un altre dia ha començat...

I si al final de la partida

va i resulta divertida

ho agrairem

Hem passat tota la vida

plantant cara a la utopia

no callarem

La victòria ens sorprendrà

si la continuem buscant

i amb les nostres pròpies mans

preparem el nou combat

Un altre dia ha començat...

No vull ser més que ningú

quan passe pel teu costat

ni sentir-me lluny de tu

quan em torne a equivocar

Vull que fem el camí junts

acabar el que hem començat

per quan vinga un altre juny

preparem l'últim combat...

L'últim combat!

ç
Gràcies a Compromís Pel País Valencià per creure en aquest País i lluitar per ell dia a dia, gràcies a Compromís per Territori, a Escola Valenciana, a Acció Cultural, a Ca Revolta, Al col·lectiu de músics en valencià Ovidi Montllor (COM), a Valencians pel Canvi i a tantes i tantes persones associacions i persones anònimes que malgrat tot, treballen dia a dia per la nostra terra. Tots sabem que demà és dia de treball, un dia més, i amb més forces que ahir, perquè el futur és nostre, i com deia Martí i Pol,

Tot està per fer i tot és possible

Ànim que la lluita continua!!!!

27-M (1/2)

2007-05-27T16:05:00.000+02:00

A les 7:15 ha sonat el despertador, i quasi com puc alçar-me. Hui és el dia de les eleccions i Anna i jo treballem en elles. Som exactament Transmissors de dades amb PDA, treballet que consisteix en anar a diferents hores a un col·legi electoral i transferir amb una PDA les dades de participació i després del recompte de vots, els resutats.

A les 8 del matí hem hagut d'estar cadascú en un col·legi diferent, i després a les 14.00h per veure la participació. Ara només ens queda anar a les 18:00h, i després al recompte (a partir de les 20:00)

La veritat és que al meu col·legi (que està al barri de Marxalenes) la participació a les 14:00 ha sigut prou alta, de quasi un 50 %, però pel que es veu en tot el País no ha sigut així, ja que segons dades oficials ha sigut del 41,08%.

La veritat és que fins ara el dia ha estat tranquil·let, i tansols han passat algunes coses curioses com quan una dona ha avisat a un dels policies que estaven allí de que hi havia un xic a la porta que li estava dient a la gent a qui havia de votar. Quan el policia ha anat s'ha trobat amb un xic que estava fent les enquestes eixes que es fan a peu d'urna.

Bé, per si a algú li interessa i no ho sap ací deixe algunes adreces interessants sobre dades electorals:

Pàgina oficial de participació i resultats a les corts

Evolució de la participació

Arxiu electoral

Resultats locals 2007 (web del ministeri)

Vilaweb.cat (seguiment de les eleccions)

Batiscafo

2007-05-25T23:13:00.000+02:00

En estos dies tan mogudets, de tant en tant no està de més relaxar-se un poquet.

De sobte, mentre escoltava una cançoneta d'Antònia Font, una d'aquestes que et fan tancar els ulls i imaginar-te que viatges pel fons de l'oceà (en companyia del catedràtic Iuripuskas), tan misteriós, tan relaxant, tan ple de secrets, m'ha vingut al cap una imatge, la d'un elefant, un elefant nadant per l'oceà. No he fumat res, no.

Sí, els elefants saben nadar per l'oceà entre una illa i una altra, i així passa a les illes d'Andaman (golf de Bengala).

He vist poques coses tan boniques...

Fent snokel

Des de baix

Fotos fetes per Steve Bloom

Compromés

2007-05-25T22:38:00.000+02:00

Supose que alguns ja l'haureu llegit,alguns estareu més o menys d'acord amb el que diu. A mí personalment m'ha agradat molt l'article de Josep Nadal (cantant de La Gossa Sorda) donant suport a Compromís per a els eleccions del 27-M.

siga com siga ací el penge.

Article estret del seu bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/josepnadal

AMB EL COMPROMÍS

Escric aquest article a pocs dies de les eleccions del dia 27 amb la voluntat de encomanar-vos la meua il·lusió pel canvi i sobretot la necessitat de què aquest canvi es produïsca.

El nostre país està tocat de mort, els milions de metres quadrats que estan pendents d’urbanitzar i la política de socialització de despeses i privatització de beneficis estan a punt de portar-nos a una crisi social de conseqüències totalment imprevisibles, o el que és el mateix si no fem alguna cosa al País Valencià no el coneixerà ni la mare que l’ha parit.

Jo com molts de vosaltres desconfie dels partits polítics, no combregue amb el seu funcionament ni amb la seua lògica discursiva segons la qual si eres d’un partit és com si fores del Barça o del València, una marca a la qual defensar passe el que passe. No obstant, pense que hem arribat a una situació límit, i és totalment imprescindible posar-li uns quants pedaços al vaixell abans de què naufrague definitivament.

En tots estos anys s’han fet molts esforços des dels moviments socials per oposar-se als especuladors , per demanar una educació de qualitat i en valencià, per demanar una sanitat digna, una vivenda accessible i tantes altres coses per les que hem bregat milers de persones anònimes des de fora dels partits.

Però per moltes manis que fem, per moltes al·legacions que presentem o per moltes cançonetes que cantem, al final són sempre ells els que se n’ixen en la seua, i només hi ha una forma a curt termini de barrar-los, ni que siga parcialment, el pas: anant a votar.
És per això pel que aniré a votar al Compromís pel País Valencià a les properes eleccions. Aquesta papereta que representa la confluència de EUPV, Bloc, Els Verds i altres sensiblitats, és l’instrument que en estos moments tenim més a mà per invertir la situació tràgica que viu el país.

No és que cap del partits del Compromís tinga la meua confiança al 100%, de fet pense que si aconseguim tirar al PP, en poc més de mig any ja estarem criticant, i amb raó, les seues pors i les seues renúncies. Però tot i això cal avançar, hem de demostrar que tot l’esforç que hem fet durant estos anys per canviar la mentalitat d’enriquiment ràpid i venga a vivir por encvima de los demás que pregona el PP i que té tant d’èxit social té per aquestes contrades, poc a poc va perdent la partida i que les persones que diguem que un altre país és possible anem guanyant posicions.

Els feixistes i els seus esbirros estan omplint artificialment els censos, portant la censura a límits d’escandol i en molts llocs com al meu poble, estan anant casa per casa amenaçant d’una forma o altra per a què la gent més despistada acaben votant-los. Tot això amb la connivència de la Junta Electoral que és qui en teoria hauria de vetllar per un sufragi net.
Fins els morts aniran a votar-li al PP en questes eleccions per què ells tenen molts milions d’euros a perdre si no aconsegueixen la majoria absoluta. És per això que vos demane a tots els que em llegiu que feu el xicotet esforç de passar-vos pel col·legi electoral el diumenge i votar al Compromís, que feu l’esforç de comentar la situació amb les vostres amistats per a què vagen a votar. Si sou menors d’edat pegueu-li la vara als vostres pares o germans majors, si penseu que els vostres coneguts no votarien mai al Compromís, veneu-los la burra per què voten al Psoe, i si són gent molt conservadora, feu-los vore que hi ha molta corrupció al PP i que el millor és que no voten.

Cal un últim esforç de tots per enviar-los a pastar fang, se’ls veu nerviosets, i les últimes enquestes com la de Levante-EMV i la Universitat de València corroboren el seu nerviosisme. El nostre país s’ho val.

Per últim dir-vos que el canvi electoral és per mi una condició necessaria però no suficient, siga quin siga el resultat de les eleccions espere que continuem lluitant des dels moviments socials per avançar cap al país que volem. No m’agradria que caiguérem en el desànim si les coses van mal, i encara menys que ens dormirem en l’autosatisfacció si el resultat és positiu. La lluita es fa dia a dia, i el dia 27 toca votar Compromís.

Ànim.

Pol·len

2007-05-14T23:10:00.000+02:00

Hi ha coses a les quals li pilles mania i, de vegades, no saps massa bé per què. Altres coses tenen tots els motius per ser odiades per sempre. A mi, com a moltes de les persones (cada dia més) que vivim en aquest món, hi ha en concret una cosa que em fa la vida impossible, sobretot en certa època: la primavera. Una cosa que em fa plorar varies voltes al dia, m'ompli de mocs, em fa tindre els ulls com si fera dos dies que no dorm i fa que l'última cosa que m'abellisca fer cada matí siga eixir de casa. Sí, es tracta del pol·len, concretament el de les graminies. Des de ben xicotet sóc al·lergic a aquest tipus de vegetal i no tinc massa esperances de deixar de ser-ho ara que vaig fent-me gran.

Hui ha sigut un dia especialemnt fotut al respecte, ja que aquesta primavera, amb temperatures de final de juliol juntament amb les pluges de les últimes setmanes i el fort ponent que ha bufat durant tot el dia a València, fa de hui un dia d'eixos que val la pena quedar-se en casa.

Conec la paraula gramínia des de ben menut, i sempre havia maleït la seua existència. De ben segur que si m'haguera aparegut el geni de la làmpara deixant-me demanar tres desitjos haguera demanat l'erradicació completa i definitiva de qualsevol espècie de gramínia (i n'hi ha unes 12.000). El temps em va fer vore, com quasi sempre, que la realitat no és tan simple i que, com en tantes altres coses, no sempre hi ha bons i dolents (i si n'hi ha, possiblement estic un poc equivocat al respecte).

Entre les 12.000 espècies es troben algunes tan importants com el blat, la dacsa o l'arròs, base de l'alimentació de la majoria de civilitzacions (entre elles la nostra) i, hui en dia, encara de la pràctica totalitat de l'alimentació de moltes zones asiàtiques.

Tal volta les graminies no tinguen la culpa dels meus problemes de salut a l'arribar la primavera. Tal volta siga cosa nostra, de l'aire que respirem cada dia a les ciutats o el que hem fet amb el nostre sistema inmunitari.

En fí, anirem tirant...

JO NO OFRENARÉ NOVES GLÒRIES...

2007-05-13T16:00:00.000+02:00

Feia temps que no escrivia i des de l’última vegada han passat moltes coses, moltíssimes...

Abril i Maig a València són mesos en els que no pares, per moltes raons diferents. Fa calor i s’acosten els exàmens (amb les corresponents entregues de treballs) i, mentre intentes posar-te al dia (després de les festes), els carrers estan plens de vida i les terrasses amb la gent fent-se cervesetes, cosa que ho fa tot encara un poc més dur. És l'època dels concertets, de les xarrades, la Setmana per la Llengua, etc. I clar, no vols perdre’t res, encara que no sempre pot ser. Enguany està sent tot molt més intens. Mai havia estat tan carregat de treballs i exàmens com enguany, i això que ja m’havien avisat que 4t era així, però açò ja se me’n va de les mans. A més, enguany ha sigut l’any número 300, ja m’enteneu, i la intensitat dels actes a València ha sobrepassat a qualsevol altre any. Fa just una setmana vaig estar a la manifestació que commemora els 300 anys de la batalla d’Almansa, tota una festa, milers i milers de valencians van omplir els carrers de València (la manifestació més multitudinària a la qual hi he anat mai). El concert també va ser genial, 300 anys de lluites i cançons, i encara estem ací. La Setmana per la Llengua a la universitat també ha tingut gran quantitat d’actes, alguns als quals no he pogut assistir, com el concert d’Els Pets, i altres que sí, com el d’Orxata, La Gossa Sorda i Verdcel dijous passat.
Si hi ha alguna cosa que m’ha cridat l’atenció de tots estos llocs i actes (concerts, manifestacions etc.) és la quantitat de gent que hi havia.

Ho tinc clar. Enguany fa 300 anys que els valencians vam perdre les nostres llibertats nacionals, i ací estem, aguantant, contra tot pronòstic, existint que ja és prou. La mobilització als carrers és molt clara i la gran afluència a la manifestació del dia 5 ho va deixar ben clar, però cal mobilització d’ací dos setmanes, a les urnes. Les coses no pinten massa bé en les enquestes (no per a tots, clar) i, per això, és necessària que la mobilització que ha eixit als carrers estos dies passats isca de casa el dia 27 per dir la seua. Jo vaig anar ahir a votar per correu (perquè treballe el dia 27). Jo no ofrenaré noves glòries...

Ferrara

2007-04-28T23:45:00.000+02:00

No sé massa de Ferrara, tansols que és una xicoteta ciutat al nord-est d'Itàlia, i que el seu patró és Sant Jordi, i tot això gràcies a la viquipèdia.

Ja fa un temps vaig demanar la beca Erasmus, però per desgràcia no me la van donar. Són coses que passen, vaig pensar, i és que realment tenia molt poques possibilitats perquè hi havia molta demanda i molt poca oferta.

Il·lusió en tenia, no vaig a dir mentides, però a València estic molt bé i des d'aleshores he anat fent-me a la idea.

Marxar a estudiar fora és una experiència inolvidable, o almenys això conten tots els amics que han tingut la sort de fer-ho. Així i tot, marxar no sempre és fàcil, perquè has de deixar per una temporada massa coses a València (o a Banyeres).

Fa uns mesos vaig anar a visitar uns amics (Macià i Rossa Anna) que estan d'Erasmus a Lille. El viatge va ser impressionant, pels llocs que vam visitar i sobretot per la companyia (Raúl, Teresa, Vane, Dora, Macià i Rosa Anna). Ho vam passar d'allò més bé, i em van donar molta enveja de poder viure on vivien i per fer tots els viatges per europa que feien normalment. Ja en contaré més anècdotes i penjaré alguna foto.

Ja m'havia mentalitzat i havia fet els meus plans per a l'any vinent. Divendres, mentre feia unes fotos per Banyeres per a un treballet va sonar el meu mòbil, era el coordinador erasmus, algú havia renunciat a una plaça d'erasmus i jo era el primer en la llista d'espera.

El curs que ve escriuré des de Ferrara... (espere que em feu la visita)

:-)

25 d'abril

2007-04-24T18:52:00.000+02:00

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, i hui precisament no és el dia més indicat, ja que per a qui no ho sàpiga, en Banyeres estem en festes.
Tot i això, en una estoneta que he trobat lliure he decidit encendre l'ordinador per escriure alguna coseta.

D'ací unes hores estem a 25 d'abril. Per als valencians (o almenys per aquells que tenim la consciència de ser-ho), aquest és un dia molt important, i no cal que en parlem del per què. Per als qui hem nascut a Banyeres ho és doblement no només perquè és l'últim dia de festa sinó que personalment crec que és el dia més emotiu de tots (alçada de nous capitans, actes en record als difunts al cementeri...).

bé, són coses...

el cas és que fa menys d'una horeta, entre cubateta i herberet, he tingut una conversa amb un amic que em deia que s'avergonyia de ser valencià, que si pogués parlaria únicament en castellà, perquè el se sentia (paraules textuals) antivalencià.
(provablement aquesta conversa -i altres coses que passen en esta vida- ha fet que necessitara un momentet de reflexió i me'n vinguera a escriure).

demà fa 300 anys, 300 anys de submissió lingüística, 300 anys de submissió política, 300 anys de tanes i tantes i tantes coses que tots coneixem, però al marge de coses com les que comentava, per mi hi ha una cosa molt més important: Els valencians portem 300 anys resistint (moltes vegades sense saber-ho), 300 anys parlant la nostra llengua, i al cap i a la fi, 300 anys lluitant per existir (i aconseguint-ho).

són dies de records, de sentiments, però no de derrota.

més lluny...

fins prompte

Tio Masclet

2007-03-26T23:42:00.000+02:00

Fa uns dies Anna (que enguany ha patit les falles de primera mà) em va enviar este curios video sobre les falles. a petició popular ahí va EL TIO MASCLET:

TV3

2007-03-26T23:27:00.000+02:00

A estes hores segurament una de les poques televisions que es val la pena veure, ja no es podrà sintonitzar a cap lloc del territori valencià amb normalitat.

Ja feia un temps que no escrivia pel bloc i tinc moltes coses que contar, però no he tingut massa temps per escriure. Volia escriure de moltes coses, i espere fer-ho aviat amb tranquil•litat. Ara, no m’he pogut resistir per la meua indignació pel tancament de TV3 al País Valencià.

Podria dir moltes coses, però crec que ja està tot dit. Vos recomane 2 articles de Vicent Partal sobre el tema:

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2325439

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2313769

i per si voleu signar en la campanya que s’ha posat en marxa a internet:

Premsa

2007-03-05T23:43:00.000+01:00

Esta vesprada he anat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (El Segle). Ja hi havia anat feia un temps per vore alguna exposició, però no havia participat en cap activitat, fins que hui, he anat a la primera conferència d’un cicle anomenat 1707-2007, 300 anys des d’Almansa. La veritat és que la programació del centre és brutal, fan mil coses interessants.
La conferència de hui portava per títol Premsa lliure? Com la cançó dels Brams (la lletra de la qual us recomane).

La xarrada, que ha sigut de la Núria Cadenes, i ha valgut molt la pena, ja que ha anat des de com s’ha tractat la nostra història després de la guerra de successió (d’ací el tema de la batalla d’Almansa, i el cas per exemple de Joan Baptista Basset...), fins a com es tracten avui en dia tot tipus de noticies. Bé, el tema dóna per a una tesi, i com jo no sóc precisament un expert en comunicació tampoc no en parlaré més.

El cas, és que estava pensant en un videoclip que vaig vore l’altre dia per internet, concretament a vilawebtv, i que també he trobat pel youtube. És tracta d’un vídeo d’Óscar Britz, d’una cançó que parla sobre l’horta de València i el que ha estat succeint aquests últims anys. La relació amb el que comentava de la premsa lliure la veig clara amb el que ha estat passant a la Punta, al Cabanyal etc. En els últims temps. Jo mai vaig vore cap d’aquestes imatges per canal 9 . bé, espere que vos agrade. Si el voleu amb més qualitat el teniu a www.vilaweb.tv , concretament ací.

Alacant -per interior-

2007-02-28T15:39:00.000+01:00

M'agrada molt la ciutat a la que visc. València té les seues coses, sí, però malgrat tot , València és molt més que la ciutat del "quant més gran millor" (que s'ho pillen a pit fins i tot triant alcadessa)....

Des de que vaig vindre de Banyeres he tingut oportunitat de coneixer racons meravollosos d'una ciutat que ha passat a ocupar un trosset del meu cor. Parlava Emèrit (el meu professor d'Economia dels R. N) l'altre dia a classe del desarrelament que pateixen les persones quan canvien de ciutat en aquesta societat tan individualista en que vivim. Jo, per sort, vaig passar de la fascinació per tindre al davant tants quilòmetres quadrats per descobrir, a la comoditat de crear una vida que m'obria moltes possibilitats, però això sí, amb la sort de no deixar arrere res (o poc), ja que molts dels meus amics havien decidit continuar el camí també a València, vaig tindre (i tinc) la sort de tindre uns companys de facultat meravellosos, i el més important de tot, i és que sempre he tingut a Anna molt a prop, sempre.

També compta el fet d'estar a menys de 100 km de Banyeres, del Pinar del Parat etc. i aleshores, i malgrat el penós transport públic, estar a unes 2 hores de la familia (1 hora en cotxe, ves a saber quantes en bus...)

En un altre post parlaré de la València que conec i que m'enganxa...

A València he pogut comprovar el que un amic em deia ja fa un temps, i és, la quasi total subtitució dels meus cognoms pel nom del meu poble, passant a ser Carles Banyeres (o de Banyeres), per part d'alguns amics i últimament sobretot també per professors.

Banyeres, com València, també té les seues coses (diferents però les té), i d'algunes d'elles també he parlat en altres ocasions.

Recorde que a l'últim concert que vaig assistir de Llach, precisament a Banyeres, va dir que en aquests temps de globalització, les arrels són més impòrtants que mai. Estic d'acord. Sabia que tenia unes fortes arrels, i en València ho he pogut comprovar.

No sóc d'aquells que no saben viure fora de casa, de fet, ara mateix necessite fer-ho, però quan he hagut d'estar més d'un mes, o en certes dates (com per exemple les festes de la reliquia del passat setembre que em vaig perdre), ho he passat molt mal.

No sé, escric tot açò perquè falta res per a que vinguen les falles, també falta poc per anar-me'n de viatge a Lille a vore uns amics (un viatge pel que estic molt il·lusionat), i altres mil coses... i jo estic ja pensant en festes. Molts ací no entenen que haja fet mil meravelles canviant classes i pràctiques per estar els 4 dies de festes al meu poble, i damunt flipen que cada cap de setmana des de ja, hi hagen entraetes. Deu ser difícil d'entendre per qui no viu aquest tipus de festes.

Les festes, com tantes altres coses, formen part d'eixes arrels de les que parlava.

Alacant per interior, eixe és el camí des del cap i casal cap a Banyeres (com també cap a Xàtiva) i la cançó de Feliu Ventura reflexa molt bé el que vull dir:

Anant cap a Alacant -per interior-
On diuen que has guardat tots els teus codis

coses...

Paraula d'Aznar, Amén

2007-02-19T23:28:00.000+01:00

Vaig llegir l'altre dia a El País un reportatge sobre les grans frases de l'expresident espanyol Aznar que no té desperdici. ací el deixe:

Palabra de Aznar

La incontinencia verbal del ex presidente de Gobierno empieza a alarmar hasta a los propios dirigentes del PP

CARLOS E. CUÉ - Madrid - 18/02/2007 Publicat a El País

Nadie lo expresa en público, y muy pocos en privado, pero cada vez son más los dirigentes del PP preocupados cuando habla su presidente de honor, José María Aznar. Liberado de cualquier responsabilidad, retirado incluso del Consejo de Estado desde que le fichó como asesor el multimillonario Rupert Murdoch, Aznar ha llevado al límite su máxima de hablar "sin complejos". Dice lo que piensa, y a veces, la mayoría de las veces, va mucho más lejos de lo que los estrategas de su partido entienden como prudente.

"La OTAN [en la que debería entrar Israel] es una especie de zombi". "España corre riesgos serios de balcanización"

"En el único encuentro con la dirección de ETA sólo se fue a una cosa: comprobar si estaban o no dispuestos a rendirse"

"No había armas de destrucción masiva. Tengo el problema de no haber sido tan listo de saberlo antes. Nadie lo sabía, ¿sabes?"

"El peligro es el islamofascismo". "Nuestro enemigo es tan feroz que se trata de él o nosotros". "Hay que prepararse para lo peor"

"La lógica del apaciguamiento [con ETA] es la de Hitler que invade Polonia porque Chamberlain hizo concesiones"

"Una Europa que no crece, que no quiere tener hijos y que no está dispuesta a defender sus valores ¿dónde va?"

"Muchos claman al Papa para que pida disculpas. Yo nunca he oído a ningún musulmán pedirme a mí disculpas por haber conquistado España. ¡Nunca!"

El presidente de FAES soltó su última perla la semana pasada, al reconocer, cuatro años después, que no hay armas de destrucción masiva en Irak. Este lunes, el Comité de Dirección del PP se reunió con esas palabras aún frescas. Los dirigentes populares criticaban al PSOE por recuperar el asunto de la guerra. Pero nadie aludía a Aznar. Hasta que Carlos Aragonés, su ex jefe de Gabinete y hombre de su total confianza, reflejó una obviedad: "Lo que pasa es que Aznar se lo ha puesto en bandeja", dijo. Ninguna de las nueve personas que había allí, ni siquiera Mariano Rajoy, recogió ese guante.

El ex presidente habla poco en España -aunque sus apariciones van en aumento-, pero en el extranjero, donde recibe multitud de premios de universidades deseosas de llevar a sus aulas magnas a personajes conocidos, se suelta la melena. Va de EE UU a Latinoamérica, recorre Europa, viaja a Israel. En todas partes critica la cobardía de la derecha, de Occidente, de Europa, de los intelectuales, la decadencia de la izquierda y la crisis de los valores occidentales. Y se ofrece para el combate.

En Latinoamérica, critica a la derecha "acomplejada" y muestra su voluntad de liderar un proyecto para detener "la marea populista" y el "indigenismo radical". Al ex presidente le gusta comparar cualquiera de los problemas actuales con la crisis que llevó a la II Guerra Mundial. Ese indigenismo radical, por ejemplo, fue comparado en Chile con el "nacionalismo excluyente y radical de Europa que inició los últimos conflictos del continente". La actuación del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, con ETA, le recuerda a la "política de apaciguamiento con Hitler" de Neville Chamberlain, primer ministro británico, antes de que la invasión de Polonia iniciara un conflicto que dejó 60 millones de muertos.

Su presencia se multiplica. En México provocó incluso una crisis diplomática. La Cámara de Diputados pidió oficialmente que Aznar sea "reconvenido" por haberse saltado la Constitución mexicana al apoyar abiertamente la candidatura de Felipe Calderón, algo que no puede hacer un extranjero.

Latinoamérica es uno de sus asuntos favoritos, pero hay otro que le inspira aún más: lo que define como "islamofascismo", esto es, el terrorismo islamista. Siempre se refiere a él con un hilo conductor, el mismo que pronunció en Washington en noviembre de 2005: "Nuestro enemigo es tan feroz que se trata de él o nosotros, de nuestra victoria o de nuestra derrota". Por eso destroza a cualquiera que defienda las medias tintas.

Esa seguridad le llevó a su perla tal vez más famosa, pronunciada en inglés, en septiembre de 2006, en Washington: "Mucha gente en el mundo islámico clama al Papa para que pida disculpas por su discurso. Yo nunca he oído a ningún musulmán pedirme a mí disculpas por haber conquistado España y haber mantenido su presencia durante ocho siglos ¡Nunca!".

Ese mismo día se mostró "absoluto entusiasta" de los Reyes Católicos, que sin embargo expulsaron en 1492 a los judíos, el pueblo al que más defiende Aznar desde que dejó de ser presidente. Ha pedido que Israel se incorpore a la OTAN para evitar que Irán ataque a ese país y critica el miedo de Europa con Teherán. "¿Cómo se va a tomar en serio el Irán de los ayatolás a esos dirigentes europeos que piden perdón por unas caricaturas y a la vez quieren impedir que Irán sea una potencia nuclear?", dijo en Lisboa, otra de las capitales que utiliza habitualmente para lanzar sus titulares más impactantes.

Lo que más le gusta son las definiciones tajantes sobre la catástrofe que se cierne sobre el mundo: la Alianza de Civilizaciones es "estúpida". La OTAN, "una especie de zombi". La Unión Europea vive "una profunda crisis de valores". "El relativismo moral es una de las causas de la profunda crisis demográfica europea". Los intelectuales europeos son "condescendientes con los terroristas". "La izquierda es una fuerza reaccionaria, conservadora, ciega a la realidad".

El que fuera su portavoz, Miguel Ángel Rodríguez, aseguró el viernes que "España no sólo tiene que saber quién puso las bombas sino qué grupo terrorista puso a Zapatero en La Moncloa". Aznar también se ha pronunciado en esa línea, pero él sobre todo teme por el futuro del país. En octubre de 2005 en México, ante cientos de empresarios, lo dejó claro: "Estamos en uno de los momentos más críticos de nuestra historia. En poco más de un año, el actual Gobierno ha llevado a España al borde del abismo. España corre riesgos serios de desintegración y balcanización, de volver históricamente a las andadas".

Vespre

2007-02-08T15:18:00.001+01:00

Vespre, una de les primeres caçons de Els Pets (i que ens els concerts posen els pèls de punta)

Joan

2007-02-08T02:55:00.000+01:00

En Joan era una d’eixes persones que s’estimava el País, i ho feia des de l’essència, des de les arrels, des de la senzillesa i el profund coneixement del seu voltant. Joan era coneixedor de la riquesa de flora i paisatge de les terres valencianes, coneixedor de cada racó de les nostres muntanyes, i del seu sentit dins els nostres paisatges. Joan s’estimava el seu país estimant la natura i tenint cura d’ella com la tenia de la seua llengua. Joan Pellicer ens va deixar ahir, 6 de febrer de 2007. Ahir va ser un dia trist per als valencians.

Fins sempre.

anllaços:

Vilaweb Vilaweb2 Annanoticies E.Morera El País Ed.bullent kirikú ddV.cat val.com