verdures

al mercat de Padova

Pau

Recorde al primera vegada que vaig sentir Pau Alabajos. Va ser a la cafeteria del Palau de la Música de València, aquella nit plujosa farà ja 3 anys (no recorde massa bé)que un grup de músics i molts dels qui escoltem eixos músics vam ocupar la cafeteria per reclamar espais on poder interpretar la música feta en valencià (com eixe mateix Palau o per exemple la nostra televisió pública). Reconec que aquella nit va ser una de les més emocionants que he viscut, i de la que m'agradaria escriure en algun moment (crec q no ho he fet encara).

El cas és que en aquella cafeteria vam tindre el luxe d'escoltar (i fins i tot atrevir-nos a acompanyar "cantant") a molts dels músics que s'atreviren a fer versions acústiques d'algunes cançons. D'entre tots ells recorde un xicot prou jove que no havia vist en la vida que va cantar "Al vent". Gràcies a internet Anna i jo vam acabar esbrinant el seu nom, i des d'aleshores l'hem perseguit per cada concertet que hem trobat prop.

Pau ha tret el seu segon disc "teoria del Caos", disc que encara no tinc la sort de tindre a les meues mans, però que espere tindre prompte. Tansols he pogut sentir una cançó, i pera mi és excel·lent.

Contra el ciment:





*a la botiga virtual de la web es pot comprar el disc per 10 euros

Maig Rumbero!!!

Els exàmens estan ja prop i no estem per a molta rumba, però esta setmana passada després de vore a la Troba Kung-fu a Alacant m'he posat a recordar aquelles cançons que tant m'agradaven de Dusminguet, i buscant per internet m'he trobat este regalet.

Curiosa versió de l'Empordà de Sopa de Cabra:






i unes cançonetes de Dusminguet:

La pelle d'oca

A que mai t’havies imagina’t veure un concert d’Antònia Font als peus del castell de Santa Bàrbara?

El dissabte n’érem molts, molts més dels que molts esperaven, i allò que no semblava possible ho va ser. Carrers plens de gent i fins i tot molta complicitat de la gent que passava pel carrer (amb algunes excepcions).

Un dia de festa per recordar un any més que estem ací, un escenari diferent, la mateixa gent, la nostra gent.

parlen

Hi ha que gent parla, parla, parla i parla. Parla i de vegades sembla que no diu res, però en realitat diu molt, diu molt quan parla del que no sap i de qui no coneix, diu tant de si mateix que millor que no parlés.


:-)